dilluns, 29 de desembre del 2008

Resposta


com l’ocell que sentint i sabent que és lliure
enyora i cerca amb delit una altra gàbia que l’aculli

8 comentaris:

Sergi ha dit...

El costum o la naturalesa de cadascú. De vegades, si ens treuen les nostres quatre parets, ens desorientem.

Jesús M. Tibau ha dit...

les gàbies ens protegeixen de la por

neus ha dit...

però amb la porta oberta per entrar i sortir a plaer.

Núr ha dit...

Quan tens sostre i quatre parets, tot garantit, costa molt donar el pas de sortir i buscar una cosa nova! La seguretat d'una gàbia s'enyora...

òscar ha dit...

les gàbies tenen la mala premsa dels barrots però la bona del confort.
una gàbia ben còmoda amb les portes ben obertes sembla la solució més òptima

Robertinhos ha dit...

jo busco una amb els barrots ben separats, que em permetin sortir i entrar a gust, aprenent i disfrutant.

el problema és que sóc un ocellot ben gran...i totes les gabies massa petites

Assumpta ha dit...

Jo estic molt bé a la mava gàbia :-)

zel ha dit...

Una altra gàbia? Més val que no en tinguin pobrissons...