dimecres, 3 de desembre del 2008

Pluja


Quan els va tenir tots fets
els va penjar al cel
i va mirar com plovia

20 comentaris:

Sergi ha dit...

Només de pensar en la pluja que sortiria d'aquests núvols ja m'agafen tots els mals, quina angúnia!

Moni ha dit...

jaaaaaaaaaaaaaa,ja,ja,ja momentazo

Carme Rosanas ha dit...

I van quedar tots endolcits
i força enganxosos,
homes i dones de caramel.

Rita ha dit...

Quina empastifada! :-)

Jesús M. Tibau ha dit...

núvols dolços per als optimistes, i sobretot, per als pessimistes

neus ha dit...

Jo també en vull fer!!!!

Carles Casanovas ha dit...

M'ha fet pensar en La Festa Major
d'Igualada, en una mateixa parada
venien Sucre Filat, Pomes de Vermell
Dolç amb un pal i Coco...els morros
restaven enganxifosos.

Anna Tarambana ha dit...

Núvols roses? Que dolç!

J.M. ha dit...

Ho confesse: sempre m'han agradat.

Déjà vie ha dit...

mmmmmm q bons! m'encanten!

Mireia ha dit...

quina enganxamente, a mi que m'agrada anar sense paraigües

bajoqueta ha dit...

una mica enpastifats, però que bo seria anar menjant sucre d'este, quina gana!

zel ha dit...

No vam quedar que jo en volia una de sucre???? Ah, espera't, que vaig a mirar a l'altra banda...

Joana ha dit...

Que bonic! Però no apte per a diabètics

Uri ha dit...

... i plovia rosa!

estrip ha dit...

enfaleguen una mica!

Assumpta ha dit...

Pluja dolça!! què bonaaaaaa!!!

òscar ha dit...

i tot de boques obertes, des del terre, esperant el manà del cel

ÀnimaAlada ha dit...

si ho hagués sabut hagués estat esperant sota amb la boca ben oberta!

Núr ha dit...

Pluja de sucre... mmmm! :9