Va escriure tota la seva vida i la va desar en un pen drive. En acabat va baixar a l’estació, el va posar damunt la via i va esperar a que passés el tren.
L’endemà al matí en despertar-se va plorar com un nounat.
Si jo tingués la meva vida en un pen drive no la podria destruir. És més, no podria destruir el pen que tinc ara, i això que no conté informació tan important.
14 comentaris:
Si jo tingués la meva vida en un pen drive no la podria destruir. És més, no podria destruir el pen que tinc ara, i això que no conté informació tan important.
sort que només era el pen drive....
l'assasinat d'una vida escrita (ni que sigui pròpia) no li portarà una nova vida a la presó, oi?
però la seva vida continua impresa en els seus records.
Has saltat al buit? Com et sents?
ja ho va dir el poeta:
"perquè per tornar a néixer, necessiteu morir..." (Joan Salvat-Papasseit)
i què passa si cada dia se t'esborren coses coses del pen?
Ostres, és boníssim!!
S'ha donat l'oportunitat de tornar a néixer, de tornar a començar!!!!
GENIAL!!!
Nen, poca conya, és el què faríem tots si un dia blogger se n'anés a prendre pel cul!
(Trobo que aquest cometari ha sonat molt poc a mi... peròsóc jo, eh?)
No acollonis que jo vaig perdre feina d'un any en un pen i em volia tirar al tren (bé a l'scalextric...) Bones diades, estimats!
Esborrar el passat no és fàcil encara que el pen mori aixafat a la via.
Molt bo, sí, senyor. Molt bo.
Però pot tonar a escriure-la o re-escriura-la, i ara al seu gust. No ha d'estar trist té un altra oportunitat.
Si fos tan fàcil esborrar vida... seria genial per a les coses dolentes.
Molt bo, jordi!
Bon Nadal a tots dos!!!
Un escrit genial!
Això si que és tornar a començar. I encara que ploris ja només tens el demà per tirar endavant.
Publica un comentari a l'entrada