dissabte, 27 de desembre del 2008
Nadal
Llaunes de neules i caixes de torró.
Històries d’estraperlo i de corrupció, llàgrimes cegues i llar de foc.
Voluntat de seguir sent, de seguir creient, de voler sentir una campana.
Esperar a fora malgrat el fred, la pluja i el vent.
Pujar les escales amb la fe de qui ho espera tot, perquè sí, perquè és i ha de ser així.
Picar amb força i un bastó compartit.
Una abraçada i un petó sense motiu, d’aquells que no t’esperes i t’estrenyen l’ànima omplint-la d’amor.
Guardar un bol per després, per aquell que vindrà i deixar-lo just davant d’on ha de seure.
La rialla als ulls.
Seure junts i fer-nos cares i obrir nous camins per mirar de ser més a prop.
Petites baralles quotidianes i el detall treballat i pensat.
Olor de colònia i de tabac dolç.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Nen,hem fas plorar d'emoció.
Ahir a Castellolí a l'Oriol li va tocar un cotxe i no hi van haver-hi
discussions. Perfecte !
En Venanci no es va exaltar. Perfecte! El Tiet, es troba bé, jo hem trobo bé. Perfecte!!!!!
:)
la felicitat rau en saber adonar-se d'aquestes petites grans coses.
Per molts anys!
Explicat així, sembla tot tan maco...
i a més a més neva!
Això són retalls de felicitat, només cal captar-los, com tu fas tan bé... :-)
És maco! :-)
I els ulls són preciosos :-)
Quina emoció, que dolç i bonic....em feu venir ganes de plorar...
Portat be!!! Al tanto que el tio et mira per aquest ull!!! Que no iaia!! Per aquí fa caca!!!
hu,lm,vgv.ñoig8hv ,mñ (escrit del senyoritu sense nas)
que emotiu ... i quant de cert !!!
y este año va y me lo pierdooooooooooooooooooooooooo
Preciós!
Espero que hagin estat unes bones festes!
Publica un comentari a l'entrada