- No, si ja ho agraeixo… però servidor només fa un humil blog de dubtosa qualitat...
- Sí ja, però és que...
- ...i veure’m envoltat de tantes i tants insignes artistes i a més ressaltat amb vermell, com en Benet i Jornet, que al final m’hi fareu posar a mi de vermell
- Perdona Jordi però...
- ... i un reconeixement d’aquesta mena, que voleu que hi faci jo a l’escenari... potser podria fer una dissertació sobre el món 2.0 amb una música de fons...
- Jordi...
- ... una cosa discreta amb un llum enfocant-me al mig d’un escenari buit i negre...
- Que no ets tu ...!
- ... i jo vestit de negre saps, que el negre aprima i així dissimulo la panxa...
- Que nooooo...
- ... i al vestíbul podríem posar-hi ordinadors amb el blog obert i uns canapès i cava i jo firmant autògrafs...
- Que et dic que no ets tu pesat! Que és l’altre!
- Perdona em deies alguna cosa?
12 comentaris:
Tot arribarà, tot arribarà...
Però si hi hagués una llista de blogaires de la catosfera, el teu nom es veuria de tres hores lluny de tan emfatitzat que estaria.
Hehehehe
segur que és l'altre? I qui és l'altre?
Nen, confio en tu, el teu valer no
te fronteres...però no et deixis
portar per l'estultícia de l'èxit...
aquests que t'acompanyent son uns
"mindundis"...
jejejejejeje... molt bo Jordi!!!
Podent pujar tu a l'escenari ja em diràs perquè hi ha de pujar l'altre!
i convidem al alguns actors i actrius de Holiwood, i algun polític important. també cridarem a totes les televisions i radios, i a en Ronaldinho i en Messi.
Ai, era que no?
Tot arribarà, tot... ara ja et dic jo que si el preu es acabar com en Benet i Jornet, m'ho repensaria, aquest home no té la ment normal amb les històries que s'inventa!
N'estàs segur que és l'altre?
Què no té un autor teatral que no tinguis tu, eh?
Ostres!! ha de fer ilu, eh? veure't així, amb aquests honors i tal... jeje
Potser no ho recordes, però una vegada, fa anys, sopàvem al Racó a la plaça Urquinaona, amb l'equip de truc, i va aparèixer un matrimoni amb dos fills adolescents, i jo vaig saludar el noi, que va quedar bastant parat de trobar-me allà, i jo us vaig comentar que era un alumne meu de Vilafranca.
Endevines qui era? doncs si, en Jordi Casanovas, aleshores alumne del batxillerat tecnològic. Em treia deus a tots els exàmens de dibuix tècnic. Qui ho havia de dir que s'acabaria dedicant al teatre... L'abril passat, a proposta meva, el vam portar a la setmana cultural de l'insti a fer un petit taller de teatre, però no el vaig poder saludar.
Ai, els dobles. Quan menys t'ho esperes...
Que maco que ets....
Publica un comentari a l'entrada