Però si no els coneixes!Per això té gràcia, per què no sé qui són, o sí que ho sé. Bé de fet només una mica i suposo que és per aquest motiu que m’agrada... me’ls imagino...
Ell no, no té portàtil, té un pc vell de sobretaula en una taula de cavallets a l’habitació on dorm. Una habitació endreçada amb moltes coses penjades de la paret, fotos, postals, entrades de concerts...
Com l’altre, tot i que a casa té ordinador, els posts els penja i comenta des de la feina. A vegades els escriu a casa i se’ls envia al mail de l’oficina. La porta la té de cara així és difícil que el vegin.
Tu no, tu ho fas a casa també, a la feina no hi tens el temps ni la tranquil•litat necessària. Tens un mac oi? Un d’aquests portàtils petits. Els escrius al menjador amb el mac a la taula. Al sofà hi és ell que mira la tele i et va comentant la jugada. De tant en tant t’aixeques per mirar que fan.
Ella té despatx a casa i s’hi aïlla per escriure, s’espera a la nit després de sopar i probablement de rentar els plats i recollir la cuina. Llavors es posa la ràdio de fons i llegeix i escriu.
Té la seva habitació, la de les seves coses, amb una cadira plena de robes de colors i un armari on guarda en capses un munt de persidecàs que de tant en tant ha repassar per saber si encara els té. També fa servir el portàtil. És un regal que li van fer arran del blog.
Ell té una finestra al davant i el Xuriguera i el Diec al costat, ara però el Diec el consulta en línea, és més fàcil. Té molts llibres i el llum de la taula és de l’Ikea.
A ella me l’imagino asseguda al sofà amb la tele posada però sense volum i el portàtil damunt les cames plegades, al costat hi té algun llibre a mig llegir i una manteta per si té fred.
11 comentaris:
Tio, que surto jo aquí en primera plana al teu reader, quina vergonya! I l'Elur és clar, imprescindible. Però si després parles de nosaltres, no m'hi reconec!
Doncs mira, tot al contrari que en Xexu, jo no surto a la plana, però en canvi m'hi reconec. ;-)
Em reconec si agafo una mica d'aquí i una mica d'allà...
A vegades, la majoria, escric desde la feina on tinc algun momentet de tranquil·litat. La porta la tinc davant i així no'm pillen :P
Hi ha dies, quasi tots, que pujo al despatx, compartit, després de sopar, d'haver posat els plats al rentaplats i de riure amb El hormiguero. Tinc un portàtil, que em van "regalar" arran d'una feina que vaig fer. Al costat hi tinc una llibreta on hi fagi gargots i un munt de "llàpits" i bolis.
I ara no sé si t'ho havia d'explicar o deixar que continuessis imaginant... :)
no els coneixes, però sembla que els coneguis de tota la vida.
I ells a tu!
i aquell del mugró?...si si que té el windows pirata...
com l'elur, una mica fent un puzzle. tot i que m'agradaria tenir el mac!
Una mica d'aquí, una mica d'allà i tots ens hi podríem trobar identificats. Amb el portàtil, la tele sense volum, els llibres a mig llegir, i el IEC en línia a casa o a la fenya! ;)
ah! i un ronroneig felí de fons!
A la feina?, osti, ja m'agradaria!
allí no, tot està controlat per tot arreu ... cada segon ... cada moviment de pantalla ... que fas ... els correus ... allí no !
Però reconec que la resta és com si miressim pel forat del pany ...
Bones Festes !
osti, l'altre dia em parlavam amb al Joana de Ara va de debó, que sí que que conec, i una companya de feina que no té blog. La que no té blog es pensava que coneixiem a la gent que ens deixava comentaris. I deiem precisament això, que no ens ens coneixem però que una mica sí, encara que sigui virtualment
Eiiii avui he entès el post!!
La Mireia d'Un altre invent, s'ha avançat al meu comentari. No ens coneixem, però es poden treure molts imagino que... dels posts.
Jo també una mica de cada... hehehehe
A la feina el màxim que faig és contestar algun comentari, però publicar no, necessito més calma...
M'ha agradat aquest post... :-)
Publica un comentari a l'entrada