dijous, 20 de novembre del 2008

Vent


Obres els braços al vent
i fent de vela mous el món
un xic enllà

14 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Tres versos preciosos i un gran descobriment... obrim els braços!

mai ha dit...

Obrir els braços i notar el vent, quan sempre fem el contrari, tancar-los , encongir-nos i amagar-nos.

J.M. ha dit...

O no.

Assumpta ha dit...

Obrir els braços al vent, i inspirar ben fort, dona molta tranquil·litat, relaxa... (sempre que no sigui un vent d'aquells "a lo bèstia" que fan por)

Com has pogut fer aquesta meravella de foto??

Rita ha dit...

Deliciós! :-)

neus ha dit...

has plasmat un dels grans petits plaers de la vida :)

"aprepara't" que aquest cap de setmana em sembla que tornarà a bufar fort!

Carles Casanovas ha dit...

Saps que t'arriben trocets de sol en
cada raig de la claror que escalfa...

estrip ha dit...

i si a més aquests raigs de Sol ens escalfen....

Doe ha dit...

Doncs a aquest no li ha fet falta ni punt de suport ni palanca per a moure'l! Ha de ser tot un geni, o un romàntic de mena!

Clint ha dit...

I llavors crides "sóc el rei del món!" ... o això era a Titanic?

Marcel.la ha dit...

Bonic blog, en català, ame i divertit amb grans fotos!!! Genial. Hem semble que tornaré sovint.
Fins la próxima.
Saut

Déjà vie ha dit...

o un xic encí.

Cèlia ha dit...

Preciosa imatge! Quan ens bufi un nou mestral intentaré pensar en positiu (cosa ben difícil!) i moure un poc més el món. I els polítics també poden fer-ho? (només pregunto...)

Moni ha dit...

i sense deixar el terra...petons