dimecres, 19 de novembre del 2008

Feina


Tot i que sec al sol i aquí arrecerat s’hi està bé, la fredor de la pedra travessa els pantalons i la gelor no em deixa estar-hi massa estona. M’aixeco i passejo arrossegant els peus per la pinassa. El mur de pedra seca s’aixeca cada cop més i cap al mig hi ha tres graons que porten a dalt. Al costat de l’escala hi ha un ametller pelat i un porxo tancat amb grans finestrals. Al peu d’un d’ells hi ha un pardal mort, just a sobre, al mig del vidre la marca de l’impacte.

Mentre vaig fent feina, un vent continuat és la música adient per què un arbre de fulles vermelles es despulli. Un saltamartí d’ales liles cau a l’aigua i el recullo, amb el ratolí ja no hi ha res a fer. Hi ha una cubell de zenc amb mig pam d’aigua i una granota, si res no canvia potser hi haurà capgrossos. Torno pel camí al costat dels xipresos.

13 comentaris:

estrip ha dit...

i que agraïda que és la feina!

Carme Rosanas ha dit...

Llegeixo, m'agrada, rellegeixo com qui menja una llaminadura...

Sergi ha dit...

No és gens desagradable treballar en aquest ambient, oi?

Assumpta ha dit...

Això del perdal i la marca de l'impacte m'ha impressionat una miqueta...

Però que bé escrius!!!

Rita ha dit...

Tot i que se t'ha de llegir amb lupa, per no perdre cap detall, ho fas tot tan agradable...

Robertinhos ha dit...

vius al paradís company!

L'Avi ha dit...

Redéu, redéu, redéu... què bé vivim...

Tere Balañà Fotografia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Núr ha dit...

Feina per defunció...

Anònim ha dit...

Fenya és fenya... però quan s'explica tan bé, sembla menus fenya!

òscar ha dit...

i que no falti

Clint ha dit...

i què difícil és treure's de sobre e fred del cul!

assumpta ha dit...

Dona gust de llegir-te, fas que tot sembli més fàcil ...