dimecres, 19 de novembre del 2008
Feina
Tot i que sec al sol i aquí arrecerat s’hi està bé, la fredor de la pedra travessa els pantalons i la gelor no em deixa estar-hi massa estona. M’aixeco i passejo arrossegant els peus per la pinassa. El mur de pedra seca s’aixeca cada cop més i cap al mig hi ha tres graons que porten a dalt. Al costat de l’escala hi ha un ametller pelat i un porxo tancat amb grans finestrals. Al peu d’un d’ells hi ha un pardal mort, just a sobre, al mig del vidre la marca de l’impacte.
Mentre vaig fent feina, un vent continuat és la música adient per què un arbre de fulles vermelles es despulli. Un saltamartí d’ales liles cau a l’aigua i el recullo, amb el ratolí ja no hi ha res a fer. Hi ha una cubell de zenc amb mig pam d’aigua i una granota, si res no canvia potser hi haurà capgrossos. Torno pel camí al costat dels xipresos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
i que agraïda que és la feina!
Llegeixo, m'agrada, rellegeixo com qui menja una llaminadura...
No és gens desagradable treballar en aquest ambient, oi?
Això del perdal i la marca de l'impacte m'ha impressionat una miqueta...
Però que bé escrius!!!
Tot i que se t'ha de llegir amb lupa, per no perdre cap detall, ho fas tot tan agradable...
vius al paradís company!
Redéu, redéu, redéu... què bé vivim...
Feina per defunció...
Fenya és fenya... però quan s'explica tan bé, sembla menus fenya!
i que no falti
i què difícil és treure's de sobre e fred del cul!
Dona gust de llegir-te, fas que tot sembli més fàcil ...
Publica un comentari a l'entrada