Boires matineres damunt del riu. Camins d’aigua als rostolls d’arròs. Perdius als fruiters que corren i giren. Fredelugues i bernats immòbils.
Una rapinyaire sobrevola el ramat. Les del final, pobretes, són coixes i miren de no perdre el ritme.
Un gat es refrega a les cames buscant amanyacs. A peu de camí una atzavara amb les puntes tallades i una figuera de moro carregada de fruits vermells.
Com cada hivern travesso el pont de més enllà i al mig, d’una llambregada, veig que han tornat els corbs marins.
10 comentaris:
la natura és un continu tornar aparent
Amb les ales esteses o replegades?
Que maques que són les fredelugues!
Aquesta fotografia és fantàstica!
no seran pas els de la peli del Hitchcock?
Quina foto més bonica! I observar la natura ...
La rapinyaire no se'n perd una, com controla! I més ara, arribant el fred que ja costa de trobar alguna cosa que endur-se a la boca! Per aquí, de bon matí, la peluda també baixa de la muntanya per acompanyar el riu fins que en apropar-se al mar, s'hi acomiada... em sembla que no li agrada gaire apropar-se a l'aigua. Jo diria que la boira encara no sap nedar!
Preciós poema, preciosa fotografia, preciosa natura!
uaaala amb la foto. Em trec el barret, res més.
Llàstima que queda una mica moguda però genial fotografia.
La foto, preciosa.
Els corbs marins, senyal que s'acosta l'hivern???
I fa una mica de fred...
Publica un comentari a l'entrada