He arribat a casa després de sopar, he obert el correu i he trobat els vostres missatges. El teu duia en arxiu adjunt. L’he obert i he estat mirant cada un dels dissenys i m’han agradat molt, però de cop i volta me n’he adonat que tot plegat m’agradava molt, perquè hem fet una cosa bonica.
I no sé pas vosaltres però jo de vegades em poso tonto i ves... ho he de dir.
14 comentaris:
i llavors ve algú i et diu: no siguis tonto!
Ai, jo també em poso tonta moltes vegades!!
Ai amic... posar-se tonto...
Jo també me'n poso amb coses petites, amb petits detalls, en adonar-me de coses...
I saps una cosa que m'ha fet posar molt tonto a mi? Llegir aquest post. Quan ja em penso que no es pot més, encara em sorprens. Ets un crack.
Ostres! Com s'encomana, tu!
Ostres! Com s'encomana, tu!
Tontuuuuuuuuuu...... ;-)
Qué bonito el mundo de los tontorrones eh?
doncs mira, retiro tots els topos!
Que no, tonto, que d'això se'n diu posar-se a to amb el que t'arriba, no veus com t'estimen? No siguis tonto i fes el que has de fer...petonets
mmmm...a mi si que m'ha fet posar tonta el teu post...aish! Ja està Jordi, ho hem fet millor o pitjor, però per mi ha estat un èxit. De fet, només per aquest post que has fet tu, ja m'ha valgut la pena!
jajajja, per cert! Un gran comentari Clint! jajajaj
no sé perquè a vegades a la tendresa l'anomenem tonteria...
I que bonic és posar-se tonto si tens el motiu a prop, i jugar amb els braços i els ulls!
És cert, com no hi vaig caure abans... tres marmotes!
Publica un comentari a l'entrada