Una flor no fa estiu però... un bolet fa tardor?
Als vorals ja no hi ha campanetes de cua dolça ni panellets verds. Els fonolls comencen a pansir-se i ja no tenen brots tendres.
El gos afònic que bordava a l’altra banda del barri tampoc no hi és. A sota un ametller, al costat del marge, hi ha un munt de pedres i pinyes.
La olor empalagosa de la figuera, de figues obertes al sol carregades de mosques pesades i abelles.
Dragons de nit cerquen les últimes arnes, camuflats busquen l’escalfor d’un llum dos en un, recer i esquer.
8 comentaris:
M'ha semblat genial. Molt tendre i benèvol (adjectius atribuïbles a un text?)
Però la veritat es que per sobre de tot m'ha semblat nostàligc. Suposo que per això m'agrada la tardor.
Quina foto més bona!!!
Com era allò que deia en Cruyff? un "què" no hace verano? jeje
Un ull especial per captar imatges com aquesta. Tan especial com les paraules que ens regales.
Ja que t'estas especialitzant en fotografia, podries compartir les dades "técniques" de les fotos... jo també me n'he regalat una.
Fa uns dies en vaig trovar un com aquest dins de casa, en un pis! ràpidament el vaig fer fora però em va fer gràcia haber-lo trovat.
Sé la resposta a la primera pregunta!! i és no, que també hi ha bolets de primavera!! Qui no ha anat mai a buscar múrgules?
Un post deliciós, he pogut veure les pinyes de l'ametller (una rara avis aquest ametller), sentir l'olor de les figues madures... i m'he enamorat de la foto!
Jo que sóc una mica sàdic, de petit
m'esperava darrera un vitrall transparent, on si esperava un dragonet amatent a la cacera...
Nnnyac!!, ja el té, després m'en
anava a dormir. Vells records que
has fet sortir de la memòria infantil. Gràcies.
Caram quina imatge!
Caram quin text!
Caram tu!
Molt bo. A més, m'agraden les ombres (xineses).
Publica un comentari a l'entrada