La curiositat i les ganes d’aprendre converteixen el fet quotidià es una aventura. I l’aranya de les pessigolles t’atura el plor per fer-ne joc. Quan el llum vermell sigui verd podràs tocar-ho i ho faràs tu sol que ja ets gran.
Una pedra de moldre fa de taula, te un forat al mig i s’aguanta a sobre d’un piló de ciment amb pedres incrustades per fer-ho més rústic.
A terra hi neix un gessamí que s’enreda a la tanca metàl·lica. Ara que és fosc se’n sent la olor.
Em desperto amb tretze pàgines i una música horrible i em pregunto per què s’ha de celebrar res fent mostra de la força que no es té. Com el fatxenda que amenaça amb el pal que no sap usar sinó és amb el dèbil.
Sembla que cauen quatre gotes i la plaça s’omple de xiscles. I mentre m’espero retrobo cares de noms oblidats i me n’avergonyeixo. Sempre he estat dolent pels noms.
El nas pelat no hi és, però hi veig el passat amb barba i panxa.
Fem una cocacola que hauria de ser d’ampolla parlant de golf i de forats, sobretot de l’últim.
Al costat de la porta n’hi ha quatre que seuen a terra i sota el pont tres que posen els peus a l’aigua i juguen amb canyes i pedres.
8 comentaris:
Passo a dir-te que estic ben enamorada de les paraules i els posts, que em fan pensar i em porten a un món de potsers i d'imaginaris, i d'escenaris possibles i alhora incerts...tens un do, noi...
Podria dir el mateix que la Zel, i és que la teva manera de lligar les paraules em desconcerta, i m'agrada haver-m'ho de rellegir per intentar entendre-ho, i massa sovint ni així me'n surto. Avui m'ha passat això en gran mesura, i em quedo amb petits fragments inconexes. Aquest cop ho compararé amb el que fa la Petita criatura, un altre blog que em té igual d'enganxat que aquest.
Ah, et diré que, a diferència del que dius, jo em quedo més amb els noms que amb les cares.
Em passa com al xexu, llegeixo i rellegeixo i sovint no t'entenc, però em tens ben enganxada a la teva manera de fer anar les paraules. Un cop més, la fotografia preciosa!
Reafirmo el dit pel Xexu, ho entenc a trossos i no entenc el lligam entre ells, però tot i així els teus textos hipnotitzen i tenen quelcom de màgic.
doncs està bé això de passejar i de retrobar...també us dic hola.
em sembla que no diré res sobre el que penso del golf...
una foto preciosa!
Jordi i Marta, quan pogueu us passeu pel meu bloc
...gràcies per jugar amb les paraules, les coca coles de llauna i els noms...ha estat un nice shot. Petons
Publica un comentari a l'entrada