Tres llums càlids dins de tres poms i un a fora. Esferes daurades contenen petits mons.
Mons d’ulls de fusta que segueixen mirant-me fixament, com cada nit, tristots com sempre. I torno la mirada esperant una aclucada que mai no arriba... afortunadament.
Verds, grisos, vermells i blaus a terra. Rínxol verd i groc al sostre.
I deixo que vingui a poc a poc mentre lentament i pausada m’enfonso i m’acompasso. I els petits mons s'apaguen i potser els ulls de fusta es tanquen, però no ho veig.
Ja vinc.
5 comentaris:
Abans d'adormir-te? :-)
Que descansis...
material noble!
No sé si m'agradaria descobrir si els ulls de fusta o metàl·lics s'acluquen...
T'esperem...
Descripció surrealista d'un menjador en la penombra o jo que tinc molta imaginació?
Publica un comentari a l'entrada