Darrere la màscara d’esgrima hi ha un rostre que riu sorneguer. Vigila una porta tapiada, un llum de roda de carro i un balcó amb geranis.
Darrere de l’altra màscara hi ha un rostre vell que té cura fent poc soroll. Vigila quatre portes de fusta fosca i un armari de joguines.
Darrere les màscares d’esgrima hi ha vellut vermell massa vell i polsós.
5 comentaris:
No words. eres un fenómeno.Petons
Coi, avui, si busco als núvols, no veig res...una màscara, sí, però tot allò altre, ho imagino en alguna altra dimensió....
Potser en un castell, més avait que als núvols...
Potser en un castell, més avait que als núvols...
Avui si que no entenc res, però no hi fa res, m'agrada com ho dius.
La fotografia, brutal!
Publica un comentari a l'entrada