Matí de boira i lluna.
El riu no es veu i una àliga damunt el camp aferra la presa. Estan tornant com cada hivern.
Una campana de lluny toca. És mig quart d’onze.
Un escampall de plomes grises. Són petites i rodones, restes d’un àpat.
Saltamartins d’ales liles fugen dels meus peus.
Fils de teranyina es fan visibles a la llum del sol, reflexes diminuts que pengen d’un pi.
Un cistell ple de cucs. Granotes mortes.
L'heura vermella creix a recer del sol, darrere el pou.
Magranes obertes i olives.
Tinc ganes que faci fred i tot s’adormi.
9 comentaris:
Per què estaré tan malalt que llegeixo 'matí de boira i lluna' i em penso que estàs parlant de blogaires? Bé, és igual.
Jo també espero el fred, perquè darrerament... recuperaria els pantalons curts, i aquell dia segur que baixarien les temperatures 10 graus. Mentrestant, temps de bolets. N'ets caçador? Jo no, però reconec que és distret.
No ho vull pas jo que faci fred...
Oooooooooooooh... quin matí tan envejable!! llàstima que quan surt el sol d'entre la boira faci aquesta calorassa.
Jo també vull fred i pluja i arbres de colors.
Doncs a mi m'encanta el fred, tapar-me i arrupir-me, i sentir si cal l'alè d'algú estimat.
I el pitjama de ratlles grises, i el correr quan vas al lavabo i el tremolar.
M'agrada més que la calor.
Ja que no ho diu ningú, m'agrada particularment la foto que has penjat avui.
Com a bona barcelonina (encara que segrestada) no puc més que dir "Què maco!!"
m'ha passat igual que al XeXu...ara sí que veig q estic fatal! jajajaj
M'encanta el fred!
Jo també vull fred...
Tot i que m'he escalfat de riure quan he llegit la nostra facècia a cal Cargol, ostres, Jordi, et dec 3 eurus!!!!!
tinc ganes de fred, de llar de foc, de patates al caliu, de moniatos, castanyes i panellets, tinc ganes de Fires a Girona, tinc ganes d'hivern...
Publica un comentari a l'entrada