divendres, 5 de setembre del 2008

Relats Conjunts


No dissimulis no, saps que parlo amb tu, ets l’amant del Tsar, ho sap tothom, i és ell qui et paga les joies, els vestits i els barrets elegants. Però t’has preguntat mai d’on surten els diners? Surten del poble, dels pobres i dels treballadors que pateixen fred mentre tu vas embolicada en pells.

Un dia se t’acabaran aquests aires d’altivesa, em sents? Hi ha gent que es mor i vosaltres us passegeu com paons mostrant les plomes. Algú hi farà alguna cosa em sents? Jo tinc un germà saps, i en comença a estar tip i jo em dic Vladímir Ilitx Uliànov i només tinc tretze anys però un dia també n’estaré.

Una altra proposta als Relats Conjunts.

20 comentaris:

Sergi ha dit...

Ràpid com sempre. M'has fet anar a mirar qui era el nom aquest que escrius, ja em semblava que havia de ser algú, i no ho diré, que cadascú ho miri si vol. També com sempre, molt ben trobat, molt ben pensat, m'agrada.

Mireia ha dit...

Avui he fet una cosa lletja: mirar un relat conjunt abans d'escriure el meu. No ho faig mai, que ´soc molt influenciable, jo. ;)

Bon relat, i si el nom és un secret, en secret queda ( no direm qui és)

Núr ha dit...

Jo també he buscat el nom, prò sospitava que no podia ser cap altre. T'ha inspirat el fet que l'autor fos rus, o t'ha sortit la idea perquè sí?

Molt bé! :)

Anna Tarambana ha dit...

Mira tot el quèhe après avui... llastima que recordar aquest nom sigui difícil!

Molt be´! :)

Clint ha dit...

Així que tot va començar així...interessant!

Carme Rosanas ha dit...

Chapeau!

Assumpta ha dit...

Ostres és boníssim!!! :-))

estrip ha dit...

una mirada des de sota el mugró! si senyor!

ÀnimaAlada ha dit...

així que vladimir ilitx ulianov...

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

Ja Ja, jo el faig a ell i tu la fas a ella, bo, bo, m'agrada aquest joc!! Aquest Vladimir em sembla que el conec de... ;-)

Carles Casanovas ha dit...

En Carlovich Casanopovich Poloapa, està fent els plans per l'assalt al
palau d'hivern, el d'estiu Mar i Vent
mel quedo jo...per les meves futesses.

Rita ha dit...

Una dona pot fer començar moltes coses... Molt bon relat i ben trobada la història!

Anònim ha dit...

Ben trobat, està clar que amb la cara que fa s'ha de muntar una revolució ;)

Anònim ha dit...

genial :) em sembla que tots hem seguit una mica aquest camí, el de la dona adinerada i indiferent envers el poble.. la foto ho inspirava, si més no!

Nymnia ha dit...

Curt, consís, curiós, original... Jo també vaig pensar en això quan el vaig veure per primera vegada. Mai saps què deu amagar darrera cada imatge, eh! Encantada de passar per aquí per primer cop, bona setmana i ens veiem!

zel ha dit...

Caram, de dret a la jugular, se'n diu això... de moment m'inspira poc...ja veurem!

Anna ha dit...

Genial, molt bé. I a a més a més em aprés alguna cosa nova, que sempre va bé.
Et felicito, molt bon relat.

Mon ha dit...

Noi bon relat, m'agradat molt...gracies

Tocat del cargol ha dit...

Bufa! No s'hi juga amb en Vladimir! Molt bon relat. Jo m'he despertat tard però ja el tinc. Salut!!

Barbollaire ha dit...

Simplement genial i molt ben trobat!