divendres, 5 de setembre del 2008
Relats Conjunts
No dissimulis no, saps que parlo amb tu, ets l’amant del Tsar, ho sap tothom, i és ell qui et paga les joies, els vestits i els barrets elegants. Però t’has preguntat mai d’on surten els diners? Surten del poble, dels pobres i dels treballadors que pateixen fred mentre tu vas embolicada en pells.
Un dia se t’acabaran aquests aires d’altivesa, em sents? Hi ha gent que es mor i vosaltres us passegeu com paons mostrant les plomes. Algú hi farà alguna cosa em sents? Jo tinc un germà saps, i en comença a estar tip i jo em dic Vladímir Ilitx Uliànov i només tinc tretze anys però un dia també n’estaré.
Una altra proposta als Relats Conjunts.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
20 comentaris:
Ràpid com sempre. M'has fet anar a mirar qui era el nom aquest que escrius, ja em semblava que havia de ser algú, i no ho diré, que cadascú ho miri si vol. També com sempre, molt ben trobat, molt ben pensat, m'agrada.
Avui he fet una cosa lletja: mirar un relat conjunt abans d'escriure el meu. No ho faig mai, que ´soc molt influenciable, jo. ;)
Bon relat, i si el nom és un secret, en secret queda ( no direm qui és)
Jo també he buscat el nom, prò sospitava que no podia ser cap altre. T'ha inspirat el fet que l'autor fos rus, o t'ha sortit la idea perquè sí?
Molt bé! :)
Mira tot el quèhe après avui... llastima que recordar aquest nom sigui difícil!
Molt be´! :)
Així que tot va començar així...interessant!
Chapeau!
Ostres és boníssim!!! :-))
una mirada des de sota el mugró! si senyor!
així que vladimir ilitx ulianov...
Ja Ja, jo el faig a ell i tu la fas a ella, bo, bo, m'agrada aquest joc!! Aquest Vladimir em sembla que el conec de... ;-)
En Carlovich Casanopovich Poloapa, està fent els plans per l'assalt al
palau d'hivern, el d'estiu Mar i Vent
mel quedo jo...per les meves futesses.
Una dona pot fer començar moltes coses... Molt bon relat i ben trobada la història!
Ben trobat, està clar que amb la cara que fa s'ha de muntar una revolució ;)
genial :) em sembla que tots hem seguit una mica aquest camí, el de la dona adinerada i indiferent envers el poble.. la foto ho inspirava, si més no!
Curt, consís, curiós, original... Jo també vaig pensar en això quan el vaig veure per primera vegada. Mai saps què deu amagar darrera cada imatge, eh! Encantada de passar per aquí per primer cop, bona setmana i ens veiem!
Caram, de dret a la jugular, se'n diu això... de moment m'inspira poc...ja veurem!
Genial, molt bé. I a a més a més em aprés alguna cosa nova, que sempre va bé.
Et felicito, molt bon relat.
Noi bon relat, m'agradat molt...gracies
Bufa! No s'hi juga amb en Vladimir! Molt bon relat. Jo m'he despertat tard però ja el tinc. Salut!!
Simplement genial i molt ben trobat!
Publica un comentari a l'entrada