T'hi has fixat que mai no podem triar el ritme ni la velocitat de la vida? Ben bé sembla que estiguem al mig veient com passa a tota hòstia o observant una imatge que no canvia.
Dons jo crec que sí, que podem triar tant el ritme com la velocitat, és més, crec que ho hem de fer avans no sigui massa tard...el que per explicar-ho ara, no toca.
Això és com la física, si tu puges a un tren i t'ho mires tot a partir de l'interior és com si res canviés perquè ets "a dins" del moviment, tot és estàtic. En canvi si te'l mires des de fora el tren va molt i molt de pressa i tu ets qui simplement mires el moviment des de fora, qui no en forma part. Suposo que hi ha qui vol pujar al tren i qui no. I també hi ha qui baixa a alguna parada per fer aquesta observació.
13 comentaris:
és la vida qui tria la música, nosaltres només hem de saber ballar-la el millor posssible
Si que m'hi he fixat, moltes vegades. I sempre crec que hi ha músiques tan ràpides que no aprendre a ballar mai, pero potser amb la insitència...
Dons jo crec que sí, que podem triar tant el ritme com la velocitat, és més, crec que ho hem de fer avans no sigui massa tard...el que per explicar-ho ara, no toca.
un dia es fondran els ploms!
Ràpid és poc, i el pitjor és que no hi podem fer res.
Pos per mi passen los dies molts lentssss espero que la setmana següent passe ràpida.
Això és com la física, si tu puges a un tren i t'ho mires tot a partir de l'interior és com si res canviés perquè ets "a dins" del moviment, tot és estàtic. En canvi si te'l mires des de fora el tren va molt i molt de pressa i tu ets qui simplement mires el moviment des de fora, qui no en forma part.
Suposo que hi ha qui vol pujar al tren i qui no. I també hi ha qui baixa a alguna parada per fer aquesta observació.
sempre al mig com els dijous, sí... no me l'he sentit a dir vegades aquesta frase! ;)
Aquesta imatge m'ha recordat la peli de "Extraños en un tren"... ai!
Tens tota la raó.
(L'excepció seria el senyor de les bermudes de la foto, que s'ho mira tot plegat amb una patxorra que fa hasta enveja!) :D
I cal comprar els tiquets que poguem fer servir, tota la resta, deixar-la, total, no podrem pujar a totes les atraccions...
L'has clavat. Encara que no poguem triar el ritme, "viure" és tracta de saber seguir-lo.
Ara, no sé si m'explico, pe`ro jo ja m'entenc.
Jo diria que si, que podem i hem de trobar el ritme que més ens convingui. Si no cagada pastoret.
Publica un comentari a l'entrada