Tornem a les males maneres, a engegar a la gent sense miraments, sense opció a la rèplica. Senzillament demà no cal que tornis i punt.S’ho salten tot a la torera, a sobre pretenen justificar-ho i se n’aprofiten de la bona fe i el desconeixement de les persones per passar-hi per damunt.
Encara no m’ha passat a mi però quan veig aquestes actituds no puc deixar de pensar en que no és just, que no som vedells i que tard o d’hora algú els ho hauria de fer pagar.
El més greu de tot plegat és que els sindicats i les administracions, coneixedors d’aquestes pràctiques irregulars, s’ho miren de lluny i callen.
El més trist és que els companys també.
10 comentaris:
Si noi, s'han acabat el drets i només hi ha exigències i la llei de la selva, del més fort...
Els treballadors es senten impotents davant dels abusos, pensen que si protesten pel que li ha passat a un company, també els passarà a ells, i com que ningú diu res, els que porten la paella pel mànec encara s'endureixen més. És molt injust, però el pitjor del cas és que qui hauria de fer alguna cosa, que són els sindicats i els comités d'empresa, moltes vegades no acaben sabent-ne res.
si tu creus que fas el que és correcte no estàs obligat a més...
Estic d'acord amb el Xexu però canviaria el tema dels sindicats. Avui per avui, els sindicats estan al seu propi servei, al de l'empresa en la que treballen, tot i ells estar ben protegits, és coneixedor que en totes les negociacions sempre en treuen algún benefici propi. I l'afiliat és el darrer. Per això, desprès d'anys d'afiliació a un d'ells, vagues i demés mandangues, fa uns mesos que m'he donat de baixa. Sempre que els he necesitat per defensar el que jo creia just, m'han respost amb un " la empresa lo tiene pactado así". I jo pregunto, i amb qui fa els pactes? amb vosaltres. No parlo d'una empresa petita, sino d'una gran...
"In il.lo tempore", quan hi havia en
Franco, dèiem i esperavem...quan tinguem la democràcia, tot això
canviarà. Malauradament, era un
miratge, un somni d'una nit d'estiu,
però encara tornaria a lluitar si tingués les forces !
ânims Jordi, la veritat és que la llei de la selva ha entrat amb força. Petons
ELS SINDICATS,AMIC MEU,NOMES ELS PREOCUPA LA SEVA PROPIA SUBSISTENCIA.I TU,I JO ,O MARIA SANTISIMA .QUE ENS BOMBIN. JUGANT AMB BARC........
Hola!
Buf! Ningú fa res per ningú, i els sindicats... ais els sindicats. Hi estic afiliada a un no per convicció sinó per decissió assambleària dels treballadors, no me'ls crec massa. Massa porucs, conservadors i polititzats, dient a tot que si. I així anem.
Només la unió dels treballadors i treballadores farà alguna mena de pressió. I això és difícil, però no impossible. T'ho ben asseguro, és possible canviar alguna cosa (per petita que sigui), a naltres finalment ens van fer indefinits a 40 persones que portavem treballant més de tres anys en contracte d'obra i servei!
Molts ànims!!!! Per cert, un blog molt maco! i perdona la parrafada, xò el tema, em continua tocant massa a la pell.
Estant aconseguint que la gent perdigue l'il·lusió per treballar bé, per fer les coses com calen. Donar tot per l'empresa per a què? Si després te tracten com al més inútil de l'empresa. És indignant com s'estan treient a la gent de sobre amb l'excusa de la crisi. El problema és que tots hem de passar pel "tubo", i al final hem de callar i aguantar.
Nen,
la propera vegada que vegi a ton pare, li regalaré un pitet!
Has llegit el que diu de tú en el seu blog? ;-)
Bé, un per ell i un per tú!!
Publica un comentari a l'entrada