Al rostollar ja despunta el verd i un vol de coloms hi fa estada. A sobre la bala rodona un mussolet observa.El cel gris fosc, com el terra. Comença a ploure i les gotes al caure encara l’enfosqueixen més. Una gota s’escola pel clatell i em posa la pell de gallina.
El vent és fresc i tot i aixoplugat deixo que corri l’aire amb olor de pluja, plouen gotes grosses, les primeres fan aixecar petits nuvolets de pols de terra.
Després del xàfec surten els cargols i els caçadors tots de cop. Per la pedra fosca ja n’hi ha tres o quatre. Al camí de dalt un.
El núvol gris s’ha obert i rajos d’un sol net fan clapes il•luminades. La casa de les voltes i un tros del camp.
Un tractor llaura els rostolls i els gavians joves de plomes fosques segueixen els pares.
Cérvols que no mengen xocolata. Olor de fems i de pinso.
El mugró des d’on no l’havia vist.
La lluna abandonada en un dipòsit de ferralla.
4 comentaris:
Ja sé que em direu que NO ja ho sé i sóc la primera que admeto que no.
Pero en una primera visió, tan sols obrir el blog, en una centéssima de segon, la foto m'ha fet pensar en un quadre de Vincent van Gogh, un xipré cap el cel i una lluna molt rodona.
El text és preciós... l'olor de la pluja i les primeres gotes que aixequen nuvolets de pols. Ho puc veure :-)
Altres coses no les entenc, sempre em passa igual, com això dels cèrvols que no mengen xocolata, però tampoc em fa vergonya reconeixer-ho :-)
Sé cuando sacaste la foto y es fantástica...bona nit
Feia temps que no recordava l'enrenou
de la pols quan li cau una gota d'aigua a sobre !! Descripció exacta.
i els cérvols, pobrets, que faran sense la xocolata?
Publica un comentari a l'entrada