dissabte, 26 de juliol de 2008

Passeig

Va aixeca’t que hem d’anar a sopar i comença a fer fresca
Fresca dius? si fa xafogor
Anem va que no vull que em piquin els mosquits

Agafa’t
Ai que no puc!
Va dona... una, dues i...

Té agafa el bastó i anem passant
Avui per sopar farem una mica de verdura, què et sembla?
Prou bé amb una mica d’embotit.

No et convé l’embotit, què no ho saps?
Hi ha tantes coses que no em convenen i les he de fer
Però t’has de cuidar

A tu t’he de cuidar
Què fas? Pocasolta!
T’he tocat el cul ves

Al mig del carrer? I si ens veuen?
Qui vols que ens vegi si no hi ha ningú
Ja saps que no m’agrada

Abans bé que t’agradava
Abans érem joves...

Saps què?
Digues
Em fas un petó?

11 comentaris:

XeXu ha dit...

Abans éreu joves? I ara que sou? Va home va, una mà al cul no fa mal a ningú, i si algú ho veu, que tingui enveja, que després dels anys, seguir tenint ganes de tocar el cul de l'altre, no és mala senyal, no?

Carles Casanovas ha dit...

Xexu, Jordi, això és senyal de maduresa civil subsidiaria i genètica. El teu besavi,el teu avi,
feia igual, ton pare fa el mateix si
el deixen...i així fins l'eternitat,
és tant bonic que es facin "l'estreta" consentides...Amén.

Carles Casanovas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Casanovas ha dit...

abans la cosa no s'esveri us diré que m'he imaginat aquesta conversa a partir d'una escena que vaig veure ahir al passeig entre dos avis...

menta fresca ha dit...

que s'esveri el galliner de tant en tant ja va bé, home!! jo quan sigui gran...

estrip ha dit...

vellesa ben bella!

Déjà vie ha dit...

doncs a mi m'encantaria veure com ella li pica al cul al sr. iaio. :P

Marta Cebrián ha dit...

doncs jo em veig més com el veieu a ell, o no;)

elur ha dit...

com canta en Llach, vell és tan bell...

(...)
Us diuen que tan grans
no cal fer aquestes coses,
us diuen que amb l'edat
no hi ha l'encant dels joves,
que què us dirà la gent,
millor sigueu discrets...

No vaig saber-vos dir
com m'agradava veure-us,
no vaig saber com dir
que el vostre goig tan tímid
al món li proclamava
el vostre dret a dir

vell és tan bell
vell és tan bell
que s'omplen les línies
del temps, de l'art, del cant, de tu i de mi, del món... la vida.

Assumpta ha dit...

M'agrada, m'agrada, m'agrada!!... M'agrada MOLT!!

zel ha dit...

No m'esvero pas, però m'ha tornat a caure la llagrimeta... el cert és que no hi ha res més tendre per mi que els nens i la gent gran... vés per on, el principi i la fi de tot plegat...
Petons, sempre m'emociones...