Dos minuts després que s’acabi puc obrir-la i treure’n la roba xopa, no centrifuga massa bé.La roba grossa, pantalons i samarretes, l’estenc a les cordes, la petita, calces, calçotes i mitjons, a la sissí. A una de les ales no el veig però hi ha un escarabat carabassa amb punts negres.
A l’obrir-la cau a terra. El busco, on ha anat a parar? En un racó al costat de la paret entre les pedres intenta sortir i no pot és massa tard l’aranya ja ha fet la feina i ara s’espera pacient a que es mori.
L’instint el duu a provar de sortir d’entre les pedres però un cop i un altre rellisca i se’n va avall i s’entortolliga amb els filaments de teranyina. Finalment aconsegueix pujar. Del capdamunt de la pedra l’escarabat obre les ales en un últim intent. En un vol curt s’allunya. Quan cau un pam més enllà una altra aranya més petita també l’ataca. Ja no pot fer res. S’escola entre les pedres.
9 comentaris:
ecsssss.... ;)
Que dura és la vida! També pels escarabats. Pobret!
és la llei de la selva...
concentra't en la roba, concentra't en la roba... No puc!! Quin fàstic, coi!!!
uiiiii aranyes! No calia, preferia una dissertació sobre mitjons desaparellats
És dura la vida de un escarabat...
És dura la vida d'un home...
També és dura la vida d'una pobre
aranya.
Ahir en vaig matar a una que havia entrat a través de la finestra oberta
de la nostre habitació. La mort la lliberada ?
Ja ho deia Kafka, que sé un escarabat no era pas fàcil
Ropa tendida... y escarabajos. Mala combinación.
Por aquí decimos lo de ropa tendida, también cuando no coviene hablar de un tema porque hay gente que no interesa se entere.
Saludos
Antonio
Un escarbat taronja amb punts negres? Vols dir una marieta? (Potser a la´Núr ja no li farà fàstic :) )
Publica un comentari a l'entrada