Han vingut a veure el pis, la noia de la immobiliària, una mare i la seva filla. El pis és per la filla, a la mare li agrada a la filla no, el troba massa gran. La mare li diu que anirà bé per quan tingui criatures, la filla riu... nosaltres també.És curiós veure com la venedora explica les virtuts del pis i com s’inventa explicacions a mesura que va descobrint coses de casa que no sabia o que havia oblidat.
- Un dels avantatges que té és que és molt ventilat- diu
Em sento estrany veient com es passegen per casa meva. Ens hem quedat a l’habitació de l’ordinador per no molestar... Entren a les habitacions, als banys, obren llums i no els tanquen, intento recordar si nosaltres fèiem el mateix quan buscàvem.
No sé si m’agrada ser-hi. El proper cop potser marxaré.
Primera impressió: encara no tenim compradors.
A Verges també costa vendre els pisos...
- posa-ho al revés així a la gent li cridarà l'atenció-
12 comentaris:
Fa poc vaig passar per això i no hi vaig ser mai. No em venia de gust veure com ensenyaven la meva intimitat, encara que li faltava poc per deixar-ho de ser.
a veure si es decideix abans de tenir les criatures doncs.
A c@ts ja hi he entrat, he posat també l'enllaç, no sé com t'ho fas per pencar tant, de veritat. A Verges? Saps, som a 5 quilòmetres, tu i jo... em sembla, ho sóc a Viladamat...si em veus, et presentes, eh? que jo sóc un petardo, amb això dels noms i la gent! Petons, trempat!
Suposo que no fa gràcia veure com apareixen els propers propietaris de la que ha estat casa teva. És com conèixer la nova parella d'una ex. Si t'ho pots estalviar, millor, no?
Potser el que a mí més em costaría és el fet de que algú presentés casa meva sense coneixer-la. Heu viscut masses coses en aquest pis per escoltar frases sobre la ventilació. Marxeu a fer un cafè la pròxima visita. La descripció d' en Xexu és molt encertada. Les parelles dels nostres ex mai saben res.
Petons
Salut.
Ja em perdonareu la comparació, però jo em sento igual amb les cuques: quan entren a casa m'haig de tancar, perquè m'incomoden, i temo al seu torn molestar-les. Però elles sempre es queden, i tenen petitons molt cucos, que es queden i van omplint tots els raconets de la casa...
Insisteixo, disculpeu la comparació.
Doncs a mi em va fer gràcia quan van venir a veure la meva al vendre-la...tot i que és veritat que no saps ben bé on posar-te!
Punyetera casualitat, xafardejant per internete va i m’ensopego amb el vostre blogg ( per cert molt xulo ) , el mon es un mocador, llàstima que sigui ple de mocs.
Nosaltres no hem viscut el fet de vendre el pis i patir la visita al teu racó per part d’uns desconeguts amb cara d’auditors, el que si varem fer no fa gaire es comprar-ne un, es a dir varem visitar una dotzena de racons personals, escoltant un venedor/a que no sap del que parla i somrient amablement als moradors de la casa per intentar fer la situació el menys patètica possible.
La veritat també costa de passar ...
Per cert, es un retorn o un cavi d’ubicació ??
salut
Un emigrant
Suposo que si, que deu fer una mica de coseta, que estiguin passejnt per allà amb totes les teves coses encara. El proper cop surt a fer algunes fotos.
carai, jo marxaria...però deixaria a la caixa fort la col·lecció de cd0's de música! ;p
posar-lo del revés? vols dir que no es pensarien que sou ximples i us demanarien una rebaixeta? ;)
ostia, jo he passat un cop per això i es mortal; aviat hi tornaré i ja estic de mala llet tant sols de pensar-hi, i es cert el que son capaços d'inventar per tal de "fer" la seva feina; a voltes pensava que era jo la que no vivia en el meu pis.......
Publica un comentari a l'entrada