Me n’acabo d’adonar. Ha estat clar i contundent, com un cop de puny al mig de la cara he notat com se m’escolava entre els dits sense poder-hi fer res.Ja fa quinze dies vaig explicar-vos que m‘havia fet mal... i ja està. Han passat. Intento pensar en les coses que he fet i tampoc han estat tantes... o sí? Si hi penso n’he viscudes unes quantes aquests dies, pujades i baixades, inicis i finals i altres inicis, passejos, retrobaments, projectes. Potser és que m’hi hauria de parar més sovint a mirar-ho.
I ara engego un cap de setmana normal, com tots. Dos dies per endavant, per reposar de cara a dilluns a tornar-hi. Ja tinc el peu molt millor, no sé si prou be per aguantar una jornada de dotze hores, ja ho veurem.
I seré capaç de tornar a començar sense deixar que el temps m’arrossegui per la vida?
Dilluns comença l’estiu del xulo piscines.
8 comentaris:
Quina sort, dos dies per tornar-hi!
Les pujades són també baixades, tot és qüestió de punts de vista.
Et veus amb cor de treballar dotze hores?
Doncs pensa que si el teu peu convalescent ho aguanta, en qualsevol moment pot aguantar també clavar una cossa al cul d'algú.
Salut (que duri).
dons de moment aprofita aquests dos dies i bona festeta diumenge, i aquesta darrera pregunta afanya't a trovar-hi resposta o no te n'adones i ... em diras que us ha fet de dinaró? ;)
Jordi, si no pots aguantar 12 hores, plega una mica abans. Avui us espero,...la Menta vol saber el menú a "priori", jo per fer-vos venir salivera us avanço les previsions: 1r entremés de xorradetes amb Vermout del maresme Espinaler o Miró.2n pota de porc al forn cremada amb sucre (amb adobament mínim de 24 hores amb herbes fines del Maresme)massa detalls no és poden donar si no és amb un reemborsament de 60 euros
Tot això amb interrupcions momentànies d'alletament de l'Abril.
m'ha entrat gana, carles.
MARTA
Ostres nena quina casualitat..ara resulta que tot es un mocador pler de mocs..jajajajaja.
Aixi el Carles Casanovas que sempre comenta a la menta deu se el teu señor sogre?.
Nena donç feliçita la Dolors de part meva, i el menu que que veig aqui al comentari del Carles...jolin jo tambe m'hi apuntaria.
Encantada de poder ontectar amb tu, ja esta be el peu del Jordi?
He sentit campanes de que marxeu?...
ja em diras algo, nena.
Petonets, per tots.
vermout espinaler, vaja!
pota de porc al forn amb sucre i adobada amb herbetes...mmmmm quina sort tens Jordi.
Dugali a la mare que torni a pasar pel meu post per veure els blogcaires que l'han felicitat també, au va.
Prometo no caerme esta vez...nos vemos mañanaaaaaaaaa y ya hablaremos de subidas y bajadas, de amor y alcohol y de lo que nos dé la gana i Visca la Dolors..............
Publica un comentari a l'entrada