De la cuina estant els llamps il·luminen la façana del davant. En cauen molts. Ara pedrega, però poquet. Vaig al davant amb la càmera, velocitat a ull deu segons, objectiu cinc coma sis, enfoco el cel i premo.
Per haver-la fet a pols no està malament oi? De regal per haver-me sortit un granadine Perrier i com que no tinc Perrier un granadine-supersifón Geiser que no és tan fi però cola.
Ara els llamps cauen lluny, darrere el mugró... se’n va.
15 comentaris:
dons t'ha quedat força bé...
La tormenta segueix per aquí baix. Aquesta nit llamps i trons. A mi, que no em desperta res, aquesta nit m'ha despertat un tro bestial. Temporal de llevant. Aigua a la cuina. El papa s'ha llevat i ha abaixat la persiana. Nou del matí, continua plovent molt maco a Castelldefels.
Una foto espectacular, però què és aquesta mena de micro que es veu al mig de la foto?
fantàstic, meravellós...
La foto, espectacular!! com m'agradaria algun dia atrapar un llamp amb la càmara...!!
A la Garrotxa ha anat exactament igual :*)
Hola nen, ta mare diu la veritat, però no tota la veritat. És veritat,la Dolors dormia però el que a mi m'ha tocat els cataplins,- el "corrector", hem diu que no és correcte -,doncs els col.....és que el gos petit no li agradaven gens els trons ni els llampecs... i bordava. Jo m'he fet una mica el ronso, però a la fi després de consolar-lo amb una petita dosi de bastó, fet amb diaris i explicar-li que ell tenia el seu coixí i que dins l'estatus familiar no es conptemplava encara, el que vingués a dormir amb mi o jo amb ell, hem arribat a una transacció:
Que jo li deixeria el llum obert.
Jo he pensat el mateix que en xexu... Mol bona la foto!
La mena de micro és el fanal del carrer.
Després de canviar la font d'alimentació dues vegades, vam instal·lar un sai, que evita els canvis de voltatge i ha anat perfecte. T'ho recomano. Per cert, la foto molt bé.
Per mi una tempesta sempre serà la meva àvia histèrica cridant-me perquè desendolli l'antena de la televisió...
Ara, com que l'antena va connectada a una cosa estranyíssima i de funcionament pèssim anomenada "TDT" tot seria diferent, la meva infància, la meva vida...
Certament no està mal per no ser un professional de la foto com ton germà. Molt maca la narració de la tempesta arribant. A nosaltres tot just un litret i poc. llàstima. Però bé, l'espectacle va ser sensacional.
uuu quina tormenta! molt xula la foto.
La foto m'agrada molt, i per haver-la fet a pols té molt mèrit, es veu poc moguda, només el fanal i encara li dona un toc, a mi m'agrada posar un temps llarg per que surti un xic doble, o moure la càmara, no has provat mai?
Felicitats, una senyora foto
és el que té la sequera...permet fer fotos així de boniques!
Envieu-la al temps de tele3 home!
osti, el que no sigui capaç de negociar el Carles!! ja me'l veig, quiet! jeu! quiet et dic! fora del llit! marrano! baixa d'aqui!!! ;)
Publica un comentari a l'entrada