Ja em perdonareu però avui toca mala hòstia i és que no entenc com es pot ser tan mal parit.Recordareu o no, és igual, que el meu cap havia confós els treballadors amb óssos. Dormiu a l’hivern i ja treballareu a l’estiu. En el seu moment m’hi vaig negar, vaig ser l’únic. Després la mesura va ser retirada, però què passa amb les hores de menys que els companys no van fer? Ara vol que les recuperin, a plena temporada alta. Quan s’està treballant pel cap baix de vuit a vuit, té els collons de demanar que s’entri un quart d’hora abans.
Jo no tinc cap obligació de fer-ho, les meves hores les vaig fer totes. I què fa ell? Fa que em truqui l’encarregat un dissabte al migdia per fer-me la proposta. Com que sap que m’emprenyaré em toca els ous el cap de setmana. I a sobre em diu que a mi m’ho pagaran com a hores extres... com si m’estés fent un favor i sabent, com sap, que les paga a una misèria.
M’ha fotut el dissabte enlaire.
7 comentaris:
Sense entrar en qüestions laborals, només volia posar de relleu que seguint seguint enllaços he vist a casa vostra i rodalies dos burros clenxinats (potser el mateix dues vegades, vaja).
Haig de reconèixer que mai m'havia passat pel cap que hi hagués la possibilitat que els burros patissin la febre de les modes. Ara veig un altre animaló amb pirsin al nas.
Ni xulopiscines ni res d'això: ¡palafraner estilista! Ara que el burro català està de moda, necessitaran especialistes perquè a més de ser trempat com és surti guapo a la foto.
Au doncs, salut. Ja veuràs que curt se't fa aquest maleït quart d'hora de més i la ràbia d'arribar i trobar que els companys tot just s'hi posen perquè algú ha fet una mica tard, o s'ha deixat l'eina, i ja se sap...
Ep, vull dir el quart de més que tindràs per dormir!
au vinga jordi, encara t'afecten aquestes coses? sempre pots no contestar el teléfon no?qui mana i a sobre paga, es creu en el dret de fer-ho mes i mes....i si no tens posibilitats de dir que no, no li donis la satisfacció de que et vegi emprenyat nano!es el que toca i es el que hi ha, les dues coses, mes o menys tots anem igual.....bo el post ossos i rucs...bo.
Al cap que el donguin! Segur que és un capullo que aboca les seves fustracions cap a vosaltres. Tu intenta separar-te del paio aquest i tenir clar el què vols... a partir d'aquí, ell ja pot dir missa. Espero que el diumenge el passis millor. Com a mínim a Mataró ha sortit el sol, així que a gaudir-ne!!!!
Salut!
Marta i Jordi m'han agradat molt
les "afotos" de Can Roca i del Rocar amb "arc en ciel".Jordi, l'anella al morro serà una premonició ?...Fins ara, la mama ja te fets els peus de porc i altres "platillus". Aneu amb comte,
la carretera rellisca i els allaus
son perillosos. Aviso para navegantes. Tot això son missatges
en clau i exclussivament familiars.
Però, Jordi, tu has fet el que toca, no? Doncs a pastar fang, els altres, no siguis babau i no et deixis fotre, que ja no toca, quan un es fa gran, aprofita el temps escrivint les genials paraules visuals com la del post anterior...que em tenen el cor robat!!!
M'agrada la foto i molt!
Ja sé que vaig tard, però ahir jo tenia festa local, que volien que la treballés, i fins avui no he vist els blocs.
Publica un comentari a l'entrada