Que el sol entri per la finestra m’agrada. No ho fa sovint. I més últimament que l’últim cop que va fer-ho va ser de rebot amb el finestral de la casa de la cantonada. Ara ho torna a fer directe, filtrant-se amb la cortina carbassa i donant un to agradable a casa. És a aquesta hora que fa filigranes a l’altra banda i dóna un aire cèltic a la façana, tot depèn del veí. Aquest joc l’anirà fent durant gairebé dos mesos, després tornarà a marxar, el veuré passar justet de llarg sense entrar.
Foto: Marta
12 comentaris:
ei parella, sabia que la marta feia fotos guapes, ho sabia. I en aquesta veig la meva "dona" al fons, impresionant.Cortina carbassa, solet que entra, una parella al costat, poder per tot això cal aguantar les 12 hores, si? petò.
Ai sí... recordo el meu piset d'Olot, quan arribava la primavera i s'anava apropant l'estiu, que podia fer la becaineta al sofà amb el solet entrant de gairell... un vertader luxe.
La foto una meravella, com totes les que posteges.
soool solet vine'm a veuure vine'm a veuuuure,
soool solet, vine'm a veure que tinc fred!
Felicidades por la foto y por la sensación naranja...huele a paz y siesta
Ha estat un dia rodó, perfecte, gràcies Marta, Jordi i a tots els fills, nets, Moni, rodó, absolutament rodó..., és la plenitud i la felicitat de uns avis i de una família.
Quin gust llegir-te, jordi! :)
Però potser d'aquí a dos mesos serà el sol el que no et veu per aquest lloc.
Nen com t'ha anat el dia, què et fa
la pota. Has resistit be ???
Petons, Papa.
ostres, ja veig que aquestes 12 hores les patirem "tots".
oooh quin post mes dolç, mes calid, mes asolejat...
Sou uns artistes, tots dos, les fotos i els textos son fantàstics, amb una gran sensibilitat. Gràcies per aquests regals virtuals. Continueu aixi (us envejo -sanament, eh?). Espero que el turmell vagi millor. Bisous de Marseille ;-)
Si, que va sortir el solet ahir la tarda.
Publica un comentari a l'entrada