Fa neteja i les mosques s’agrupen sota les escales, massa aigua, ara no es mouen, no emprenyen. Instint de supervivència.Esquitxos constants i caputxa, una eruga cuirassada fa camí per la porta molla amunt. Tòpics i signatura.
La fusta rellisca i el color de les pedres, netes de pols, es viu. N’hi ha de quatre, de colors, negres, blanques, vermelloses i grises. Una pilota de beisbol i una de tenis.
Una aranya al plat de dutxa rellisca, no pot enfilar-se. Ho prova i ho prova…
Grisos que canvien, estones de descans, quan són foscos hi torna. Ganivets a l’aparador.
Una gota s’escola pel clatell cap a l’esquena. Pell de gallina.
Fang i tolls i herba tallada, sabates molles i fredes. Bombolles a l’aigua volen dir que ha de continuar. Cremallera amunt.
Una granota al fons, és viva i es resisteix a ser salvada. S’amaga entre la gespa.
Clareja…
El riu avui no te algues i és més ample
Després del gris reflexes liles i carbasses, escletxes de llum blava.
S’ha acabat.
6 comentaris:
Jajajaja...
Em permets?
Tontuuuu, au, ja ho sé, però què vols, de tant en tan em surt el ramalassu, au, malescrit i tot...
Merci guapo, sempre estàs al lloro, tu (ei, del laporta no en parlessim pas, eh?)
Petons!
El post, preciós, com sempre...
Darrerament estàs d'un sublim que aclapara, però no s'ha acabat, que plorà encara, i tot serà més verd i més bonic encara...
Es que en Jordi, és molt Jordi. Ei les perdius son de veritat...?,o son bestioles arraulides per la pluja. Pobretes, no estás sublim, estás excels. Petons per Marta també.
Salut.
Ai aquests catalanets, que ens teníeu molt preocupats amb els vostres problemes d'aigua... els catalans d'aquí, al Marroc, ens ho mirem amb un got de te a la mà, tot enyorant aquells bons vins de l'Empordà...
I doncs, que plogui! El post molt maco, tal com ens tens acostumats. Però hi ha una cosa que em burina i no ho puc deixar estar... Quins papus són aquests? Perquè per ser perdius (i ja perdonareu la opinió d'un que n'ha vist ben poques) són ben rarotes... a mí més aviat em semblen alguna raça o creuament de gallines, criolles potser.
En qualsevol cas, si plou i fa força fred, és moment de prendre un bon caldo de... gallina? A mi també se m'hi posa la pell només de pensar-hi. Slurp!
Au, abraçades des del sol.
atles de partícules i estridències gallinàcies
Que plogui encara més si t'inspira tant la pluja
Ton pare o té clar això de les perdius. No sé pas com s'ho ha mirat! Aquestes gallines, com tot, tenen un nom, però ara no hi manera de que em surti...
Publica un comentari a l'entrada