He carregat mil set-cents cinquanta quilos de sal que un dia explicaré perquè.
He vist un senglar gros mort, un dos cavalls de color groc i una mallerenga emplomallada.
Un home vell amb gorra prenent la fresca al portal de casa seva, la seva dona, també vella, feinejant un hort escapçat per la modernitat amb un aixadell mentre al seu volt les gallines piquen a terra. A l’antic graner una barca es malmet.
M’ha somrigut un nadó d’ulls blaus mentre parlàvem jo i la seva mare.
He vist un ramat d’ovelles, un de cavalls i un d’estruços (o hauria de ser un vol?)
L’aixeta d’una banyera penjant d’una façana.
Núvols de pluja sobre els Pirineus i figueres i vinyes amb pàmpols nous i petits.
Tres tines, la bola del món del Fòrum i un cotxe estimbat en una rasa.
Una façana de color rosa amb lletres blanques i un molí dalt d’un turó.
La casa d’un poeta i una plaça de toros blanca i groga.
Un martinet blanc aixecant el vol en un camp verd.
El mar al capvespre amb vent fort embullant-me els cabells.
6 comentaris:
Molta gent hauria mirat el mateix i no hauria vist res. M'agrada aquesta sensibilitat que tens en veure les coses i transmetre-les. :)
bon dia,
això et ve de familia eh Jordi! i si voleu marxar d'aquest entorn, no t'hi descuidis aquesta inspiració, guapissim!
JO HE VIST QUE LA SETMANA TORNA A COMENÇAR...I HA DEIXAT UN PREMI PER ATU AL MEU BLOG
Una mallerenga emplomallada? que maca!!
M'agraden els teus resums setmanals.
M'agrada especialment el moment del mar.
Bona setmana!
Crec que això de l'"He vist" és un segell personal, és com una peca al cap del nas, o un pit amb dos mugrons.
I si així fos, seria ben curiós, pel fet de tractar-se probablement de l'únic mugró del món amb tres mugrons al seu temps. És una mica com els laberints de Borges, si se'm permet.
Pel que fa el cas: que en l'art de l'he vist, el Mugró n'és mestre. La mugrona deu ésser mestressa de l'art del no t'he vist, donat que no es mostra gaire. Aleshores, felicitats pel post, que certament és bell.
I goso fer-ne escarni, amb el que avui he vist, fa uns minuts, que tant de bo fos paròdia, però no: He vist un senyor amb gorro, avançant decidit pel Boulevard de Tànger, amb una beta llarga i gruixuda lligada a la cintura, on hi arrossegaven dos pollastres morts al cap, encara a mig plomar, i sobretot he vist moltes cares astorades, i dos polícies -un de militar i un altre de nacional- que s'ho miraven i celebraven la gràcia i els ardits de tan il·lustre domador de pollastres, però no aturaven la bogeria.
Moraledja: La bogeria no s'atura, avança implacable sense destí, i la segueixen dos pollastres mal plomats. Que no ens atrapi. He vist.
Permís concedit per borrar aquest comentari miserable que espatlla la màgia del post, ara que ho penso i si en tinc llicència.
Fins ara, i proposo a tots els bloggers de l'univers un dia del post "he vist", ni que sigui per fer brillar més el mugró.
Ja m'hauria agradat haver vist coses semblants a les que has vist, amb la mallerenga em conformaria. Jo només he vist cotxes amunt i avall amb molta pressa, però que no podien passar de 80 i gent que a la plaça Catalunya s'apressaven per creuar el carrer i entrar al Corte Inglés, i tots molt carregats i amb cares de que ningú no els molestés. Només un home, m'ha somrigut i això que no feia jo, em sembla, cara de gaires alegries tampoc.
Publica un comentari a l'entrada