El sol entrant per la finestra i sis peixos coreans, instruments de vent i un senyal groc...Llegeixo i veig que la Joana ens dóna un premi perquè veig coses invisibles a la resta.
Fa molts dies que qüestiono la validesa d’aquests premis, si ho són o no, si són memes, si valen o no valen. No seria just dir que no m’agrada rebre’ls. M’agrada i molt, no pel premi en si, sinó per el què vol dir. Que una persona que no conec i que no sap qui soc pensa que mereixo alguna cosa. I ja sigui per vanitat, orgull o xuleria (que en un xulo piscines s’hi escau prou be) m’agrada que pensin en mi.
Després podríem parlar de com neixen i d’on venen aquests premis i que del seu creador a la República Dominicana a Cal Mugró ha fet vuit salts i ha arribat en un sol dia.
Al capdavall ens han donat el Premi Blog Dorado i encara que ho he buscat, enlloc no diu que l’hagi de passar o no ni a quantes persones, per tant aquest cop no el donaré a ningú en concret. Us premio a vosaltres, a aquells que en aquest moment llegiu això.
... un rellotge de paper que marca les dotze i un collaret grec de colors. Una falguera i un arbret de Nadal ben sec. Dos punts de llibre i una agulla d’estendre de fusta vermella.
Un espiral.
5 comentaris:
Ben merescut, felicitats!
enhorabona. veig que en el post anterior hi tens una fotografia penjada i que el carles et pregunta si es cotlliure. hi ha estat mai ell a cotlliure?, suposo que si, com li agrada Machado i està enterrat allà....si jo ja tingues el cotxe que espero aviat i amb el permis de tots vosaltres, me l'hi emportaria un dia ....i poder aconseguiria de quedar amb en Joan i no vegis quines xerrades que fariem tots tres!
Felicitats. Tres dies sense escriure res. Pensava que et passava alguna cosa... No ens hi tens acostumats i ho trobo a faltar. Accepto el premi per ton pare.
Quin bon rotllo que la Dolors ja no fir-mi com mama. Queda super bé: Dolors, con dos cojones ja,ja,ja.
Felicitats guapos....
jo també us vaig premiar.... snif!snif!
Publica un comentari a l'entrada