A veure com ha anat això…
Dilluns de Pasqua remenant fotos de fa... hòstia! Quaranta anys! Bé és igual els anys que faci, la qüestió que allà remenant fotos jo, ella i els meus pares. El protagonista de les fotos, servidor de vostès.
I ja se sap quan un és el primer fill té fotos del primer any en totes les posicions i actituds hagudes i per haver. Que si al llit, que si a la banyera, que si a terra, de cara, de perfil, d’esquena, rient, plorant, menjant, canviant-me...
De cop apareix una foto. Ella la mira, s’entendreix i com qui no vol la cosa deixa anar:
- I que guapo que estaves... com és que has canviat tant?
Atenent a les edicions anteriors de Vas al blog 2 i Vas al blog again torno a preguntar:
M’ho he de prendre malament?
8 comentaris:
Ara ja m'has convençut, amb les altres posts encara tenia dubtes, però ara veig que va de mala fe...
no sabria pas què dir-te... tot depèn del to de veu, suposo...
penso que el fet de deixar de portar bolquers és un canvi a millor!
Quan més malament et volen fer quedar, és quan més enveja et tenen...si ho sabré jo que l'acollono tan com puc amb la panxa i dient-li que li vull fer un bany de color....
És que m'encanta això de "vas al blog"... i mira, ma mare també m'ho diu: "tan maca que eres de petita.." quina ràbia fa!!!jo, bé, no m'ho prenc, ja t'ho dic ara...
La meva iaia sempre deia, és ara que t'has espatllat, que abans no valies res!!! Era el seu sentit de l'humor,... m'encantava!!!
hola Jordi, no, no t'ho prenguis malament.....poden haber moltes formes de coses que per elementals, a voltes oblidem......a la marta ja m'he presentat, ella et dirà, surto disparada per una particula en un altes força particular......
Que n'és de guapo el meu fill,jo tampoc estava malament i la seva mare,us ho juro era una nina preciosa,...com ara com sempre...
Publica un comentari a l'entrada