Després de set mesos de recerca, de contractar dos-cents portejadors, d'agafar la malària, de gastar els diners del diari, de recórrer el Nil amunt i de comprovar que no connectava amb el llac Tanganica, aquell matí va tenir un bon pressentiment. Li havia semblat sentir una flauta llunyana.Van re-iniciar la recerca com cada dia en els últims dos-cents. Costava avançar, en aquell punt la selva era espessa. Amb el matxet es va obrir camí. Suava, feia calor i pressentia que la febre havia tornat a pujar. El so de la flauta era cada cop més proper. Va separar dues grans falgueres i va veure l’escena.
- El Doctor Livingstone suposo?- va preguntar.
Envoltada de flors i ocells de colors, protegida per les lleones salvatges i adorada per Simba l’elefant, Ella va respondre:
- No, soc Ishtar deessa del amor, aquella que pot satisfer els teus desitjos més amagats, la suprema nimfòmana, repartidora de plaer i goig dels homes. I ara digues, quin és el teu desig?
Henry Morgan Stanley mai no va explicar en els seus llibres que, abans de continuar buscant, l’únic que va fer va ser dir:
- Perdona m’he confós doncs... però series tan amable de dir-me per on cauen les Catarates Victòria?
Una altra aportació als Relats Conjunts
15 comentaris:
A més de ràpid, divertit! Aquests exploradors...
Ja sabia jo que tractant-se de tu, la història no podia acabar bé. Com sempre, el primer en fer el relat, així no te'l xafen, oi? La teva imaginació és desbordant. M'ha agradat, ja reia abans de saber que l'explorador no aprofitaria l'oportunitat.
Molt bó! he aguantat a llegir-lo fins tenir el meu fet tot i que quan he vist el quadre m'ha recordat un acudit d'un que es volia repassar una camella que de fet acabava més o menys com el teu relat! jajaja però no sabia com fica-hi la resta de coses del quadre!
una altre volta ràpida per tu!
Molt bo!! hehehe Com diu el xexu, d'una imaginació desbordant. Felicitats! :)
Molt bó! No le volgut llegir fins que no he escrit el meu, perquè sinó després barrejo idees. I com ja t'han dit per aquí...noi, una gran imaginació!
Què carai devia haver-hi a les catarates vicòria per deixar-la plantada? M'has deixat molt intrigat...apart del somriure al llegir-ho.
Salut!
Felicitats, és un relat brillant.
Ei, vaig veure que el teu relat era el més ràpid i matiner i m'he hagut d'aguantar molt per no llegir-lo abans de fer el meu...
M'ha agradat!
Fins aviat.
jajaja, molt bona aquesta. En lloc de Ishtar li feia més falta el Google Maps ;)
Collons! Com la vida mateixa!! jajajajaaj. La de coses que deixem escapar per trobar-nos situacions que no esperàvem. M'ha agradat molt!
Sempre em surts amb alguna de bona, tu, noi, ets un crak! Molt divertit, de veritat!
Bon relat i de final no esperat!!
Je,je,je... pobre noi, si que està refotut, això de la febre es que és molt dolent, no?
Felicitats, molt bó.
jajajajaja!!
Ei! molt bo!
Quin riure!
Publica un comentari a l'entrada