Una destral de sílex, un tros de càntir, una petxina i un cargol de mar molt i molt vells.Tres sifons, una grasiosa i una vella quaresma. Un cerdrer de pedra que ha perdut el cavallet de mar i plats i plates penjats de les parets.
Els llums d’un nou poble que creix.
Un sostre de fusta amb una viga central i una nena que m’observa des de la foscor de l’altra banda de la barana
Una màquina de cosir amb tapa de fusta, una nina russa i un esquiador en equilibri.
El Coyote de J. Mallorquí, l’Agatha Christie, la Monitor de Salvat i la catalana... A-Ami, Ami-bag, bag-bui, Buix-cept...
Tot plegat forma part del paissatge conegut de la casa on he viscut i on avui hi torno a escriure, un altre cop, després de molts anys.
10 comentaris:
El representant de can Salvat devia ser bo, perquè a casa també les teniem, tant la monitor com la groga petitona.
Pel que fa a la resta, si fa no fa. No recordo cap nina russa, però sí agathas cristis i coyotes, i algun capitan trueno.
I litines al porró de vi amarat, "sujuro".
Visita a casa dels pares? De tant en tant toca. Però més que una casa sembla un museu...
És com tornar al passat, jo quan vaig dormo al que era la meua habitació i també busco entre els meus tresors que vaig deixar.
T'has retrobat amb l'habitació de la infantesa? ui, segons com això et pot provocar un atac de nostàlgia molt estrany. A mi m'ha passat aquestes vacances, però amb l'escola on vaig estudiar fins als 16 anys.
Has posat dues enciclopèdies i en aquesta llibreria en compto cinc més, i un pilot de llibres grossos i petits. La nostra dèria de comprar-ne. I ara, de què serveixen? O han servit mai? El dia que s'hagin de baixar d'aquesta "biblioteca-mansarda" ens donarem a tots els dimonis. Potser seria hora que comencés a llençar els de l'avi Pau 63 de l'editorial "Molino, Famosas novelas" i 46 de Zane Grey i algun de Curwood"! entre tots els altres.
Quantes hores de llegir i no en recordo cap...........
Mama
ostres quina enveja, casa els pares.
pas no ho he tingut jo tot això, la meua era casa els iaios..........be, llarga historia que ara no toca.
ves per on avui es dia de trovalles.
per cert Mama "anonim" pas que no et pasi pel cap de llençar cap llibre!!!! ves que vinc sovint per aquestes terres i com m'enteri que ho fas, vas llesta tros de bruixa de llibres infantils!!!!
Jo recordo el capitan Trueno!!!! m'agradava amb bogeria, els buscava com una desesperada, jolin, ara que m'hi fas pensar, el capitán Trueno!!!
L´has clavat !
Només hi falta el cadàver de "l'Englantina d´or" (o potser era una "Viola d´argent"?) guanyada als jocs florals de l´escola... Em sembla que va perdre la seva base de "marbre" en alguna batalleta fa decenis.
És maco i estrany retrobar aquest paisatge tan conegut amb uns altres ulls, des d'una altra distància, una mica com un estrany i com un antic amic.
Jordi,et recordo que a més d'aquests trossos de vida i tens un fòsil d'ammunitis, un cargol fossilitzat de 12 cmts de diàmetre una destral de pedre autèntica del neolític, una "matriosca" russa, un troç de teula de fa 3500 anys i
un pare coix de mitjans del segle XX i un pilot de punyetetes i fotografies...i "sellus"del Avi Pau .
Publica un comentari a l'entrada