Més somnífers

I és que és massa pes i servidor està acostumat a coses més lleugeretes.
Si em poso de costat se’m clava al braç, em talla la circulació amb risc de necrosi. Si em poso de cara se’m cansen les espatlles i boca terrosa no m’agrada.
Els dos últims eren més portables i de bon fer posessis com et posessis, però aquest últim m’està costant molt i no és que no sigui interessant, que ho és, és que pesa massa. Literalment parlant és un totxo.

He acabat el Mil Cretins de Quim Monzó i ara gràcies a l’Edu, que vetlla per la meva cultura literàrio-somnífera, he començat els Pilars de la terra.
Algú pot explicar-me com es fa per llegir un llibre d’aquestes dimensions al llit?

Per què senyores i senyors Els Pilars de la terra de Ken Follet són dos mil vuit-cents quaranta-nou coma sis centímetres cúbics de llibre, o el que és el mateix gairebé tres litres de lletres, un quilo cinc-cents seixanta-cinc grams de somnífer.

Si s’aplica la vella fórmula se’n pot deduir, sense error, que no es tracta d’un llibre massa dens, exactament zero coma cinc-cents quaranta-nou grams per cc (menys dens que l’aigua i més que l’alcohol).

Si tenim en consideració que en arribar a la pàgina 97, ja hi ha hagut problemes sindicals, un robatori amb agressió, uns quants acomiadament, un assassinat, putes i ludopaties, explotació infantil, gana, un part, una morta per part, un funeral, un abandonament de nadó, un polvo celestial, una adopció i una proposta de matrimoni, no volguéssiu pas saber que haurà passat a la pàgina mil cent vuit que és on s’acaba.

A risc d’acabar lesionat continuo buscant la postura idònia per al llit i ja anirem veient...