dijous, 28 de febrer del 2008

Més somnífers

I és que és massa pes i servidor està acostumat a coses més lleugeretes.
Si em poso de costat se’m clava al braç, em talla la circulació amb risc de necrosi. Si em poso de cara se’m cansen les espatlles i boca terrosa no m’agrada.
Els dos últims eren més portables i de bon fer posessis com et posessis, però aquest últim m’està costant molt i no és que no sigui interessant, que ho és, és que pesa massa. Literalment parlant és un totxo.

He acabat el Mil Cretins de Quim Monzó i ara gràcies a l’Edu, que vetlla per la meva cultura literàrio-somnífera, he començat els Pilars de la terra.
Algú pot explicar-me com es fa per llegir un llibre d’aquestes dimensions al llit?

Per què senyores i senyors Els Pilars de la terra de Ken Follet són dos mil vuit-cents quaranta-nou coma sis centímetres cúbics de llibre, o el que és el mateix gairebé tres litres de lletres, un quilo cinc-cents seixanta-cinc grams de somnífer.

Si s’aplica la vella fórmula se’n pot deduir, sense error, que no es tracta d’un llibre massa dens, exactament zero coma cinc-cents quaranta-nou grams per cc (menys dens que l’aigua i més que l’alcohol).

Si tenim en consideració que en arribar a la pàgina 97, ja hi ha hagut problemes sindicals, un robatori amb agressió, uns quants acomiadament, un assassinat, putes i ludopaties, explotació infantil, gana, un part, una morta per part, un funeral, un abandonament de nadó, un polvo celestial, una adopció i una proposta de matrimoni, no volguéssiu pas saber que haurà passat a la pàgina mil cent vuit que és on s’acaba.

A risc d’acabar lesionat continuo buscant la postura idònia per al llit i ja anirem veient...

12 comentaris:

Robertinhos ha dit...

a mi em va encantar aquest llibre. El vaig llegir esperant el metro, el tren, etc a la meva època d'universitari.

Ara estic llegint Codex Templi...900 pàgines d'estudi històric sobre l'Orde del Temple...el llegeixo al llit. A mi m'agrada posar-me de costat, amb el llibre sobre el llit

Sergi ha dit...

Els Pilars, quin gran llibre, en tots els sentits. Mai n'havia llegit un anàlisi tan científic, del llibre, són bones de saber aquestes dades, encara que no crec que me'l torni a llegir. Jo me l'emportava a tot arreu, amb els conseqüents dolors d'esquena, és clar. I això que el meu era de butxaca, però ja et dic jo que no m'hi cabia a cap de les butxaques que mai hagi tingut. Ara espero llegir-ne la segona part, però crec que aquest és massa per anar-lo arrossegant, així que hauré de fer com tu i portar-lo al llit (que malament sona). Això si, abans hauré de recuperar la meva rutina de gimnàs per aguantar una estona amb el llibre agafat. Bé, continua llegint, que aquí encara no ha passat res. Ja veuràs, ja...

Anònim ha dit...

Jo me l'he llegit dues vegades. Una en castellà i l'altra en català. Totes dues en els meus viatges diaris de Tiana a Castelldefels. Realment és un totxo. Sobretot el català que el vaig comprar en una oferta de papereria i era amb tapes de cartró i un paper molt bast. Però val la pena. Acaba'l.

Mama

Anna Tarambana ha dit...

Però és que és taaaaaaaaaaaaan bo!!! JO el vaig devorar literalment!!!

Després d'aquest res més del què ha escrit ni escriurà mai el Ken Follet estarà a l'alçada!

Tocat del cargol ha dit...

Si et queixes dels pilars...quan vegis que la continuació té mildoscentequarantacinc pàgines (un món sense fi) i que vaig`per la 118 i que no t'ho explico perquè perderia la gràcia i que pel meu parer...és igual o millor que els pilars...
Salut!

bajoqueta ha dit...

Fa de mal llegir al llit, pesa massa. Llibres així los haurien de fer a fascículs. Jo tinc pendent EL QUINTO DÍA, que també és una mica totxo per transportar-lo amunt i avall.

Jesús M. Tibau ha dit...

Sí, tens raó, a mi també em fan peresas els llibrs tan gruixut per l'incòmodes que són al llit. De totes maneres, aquest és un llibre excel.lent i ja veuràs com te'n sortiràs.
Una solució podria ser editar-los en diversos volums, tot i que això segurment els encaririria

Anònim ha dit...

L'Ahmed no sap llegir.
L'Ahmed posaria el llibre sota el coxí. El coixí l'ajuda a trobar la postura, entre la manta i l'aïllant tèrmic arreplegat vés a saber on. És que el forat de l'escala és fosc i fred, i encara fa unes nits una mica boges, fins i tot per l'Estret.
A l'Ahmed li iria bé tenir un contrapès, perquè la caixa de fruita que li fa de taula de vegades se li bolca, i amb ella el cafè de tres filtrades.
Però sobretot, a l'Ahmed li iria bé tenir tantes i tantes fulles per ajustar la seva cassoleta al sibsi. I amb una pipa encesa, saludar i dir: en tinc una de bona per explicar-te! seu, fuma i escolta...
I encetar-ne una altra amb el seu àrab arrossegat i desdentat.

http://www.atlesparticular.blogspot.com

Anònim ha dit...

Jo el vaig llegir al sofà en una postura còmoda, repartint el pes del totxo.
Per cert un magnific totxo.
La segona part espero que sigui tant bona i si potser una mica mes lleugera.

Anònim ha dit...

Jo li vaig recomanar al meu fill i ell t'el recomana a tu, espero que t'agradi tant com a mi, el vaig llegir amb 7 dies men anava a dormir a les dues o les tres del mati.
Montse

Anònim ha dit...

Jo li vaig recomanar al meu fill i ell t'el recomana a tu, espero que t'agradi tant com a mi, el vaig llegir amb 7 dies men anava a dormir a les dues o les tres del mati.
Montse

Anònim ha dit...

Jo li vaig recomanar al meu fill i ell t'el recomana a tu, espero que t'agradi tant com a mi, el vaig llegir amb 7 dies men anava a dormir a les dues o les tres del mati.
Montse