A primer de bàsica fèiem classe de lectura, que era la manera de fer una mica de català sense que es notés massa.La classe amb les finestres grans i metàl·liques, pintades de granat, i amb cortines que baixaven des del sostre, donava davant del taller on tenien un cent vint-i-quatre amb matrícula B-77777. Els nens amb bata de quadradets blancs i blaus i les nenes blancs i roses. La Senyoreta Angeleta dreta davant de la pissarra llegia una poesia sobre un forner:
…i el paster dins la pastera
fa una pasta de primera.
Va ser, que jo recordi, el meu primer atac de riure. No podia parar i com més reia jo més reien els altres. La senyoreta va fer-me sortir de la classe i anar al lavabo a rentar-me la cara. Però la frase retornava al meu cap:
…i el paster dins la pastera
fa una pasta de primera.
I tornem-hi a riure.
No recordo la resta de la poesia, només aquestes dos versos i encara ara em fan riure.
9 comentaris:
a vegades les coses més curioses ens fan saltar el resort del riure i no hi ha qui ens pari. I el millor és quan el riure es contagia als altres.
Quan ens agafa el riure tonto costa parar eh?!
Quina memòria tens!
Això és un exemple de la idiosincràsia de l'humor. És clar que hi ha coses que fan riure a tothom, però per què hi ha aquells petits detallets que a nosaltres sempre ens arrenquen un somriure, o una rialla, i a tanta altra gent deixen indiferent? Sigui com sigui, tant és, perquè qualsevol cosa que faci riure a algú, és benvinguda.
Però què t'has pensat, subversiu! jo t'hagués expulsat de l'escola! ;-)
i encara et fa riure? jaja, suposo que es perquè recordes el moment en si, jo recordo atacs de riure, sense ni tant sols saber que els va provocar, però al recordar-los torno a riure.
Jo recordo embogir-me de riure i haver de marxar fent un curs de mates quan es tractava d'escriure i fer tot en català, i ns vam embogir pensant un problema amb la masovera i el mercat, i déu n'hi do, al carrer per voluntat pròpia que no podíem parar de riure...Això és el bo de la vida!
...i el paster dins la pastora fa una "pasta" si + no de segona...
(no te gràcia... jooo...)
... i "ni siquiera" rima... casun l'olla!
Jordi.....intenta recordar el final del poema. Jo el vull dir per nadal, ja,ja,ja
Publica un comentari a l'entrada