dissabte, 12 de gener del 2008

Esperant

M’han pres el pèl. Quan va arribar ja em veia vivint a la lluna i pilotant una nau especial, travessant l’espai exterior i enfrontant-me a perills alienígenes amb la meva pistola stun i el meu intercomunicador.
Amb mi hi havia d’haver una senyora, de pentinat estrany i patilles pintades, que quan els ulls se li posaven raros es convertia en algun animal o bèstia estranya.
Hauria d’anar vestit amb una mena de mono arrapat de color gris amb una franja negra a les costures i semblant un Michelin ( bé, d'acord, això potser no em sap tant de greu).
Des del 1999 que m’espero els he donat nou anys més de marge i tot continua igual.

A qui he de reclamar?

6 comentaris:

Boira ha dit...

jeje, com totes les series de ficció, a mi això em va passar amb el Buck Rogers, no se si és deia així.

Sergi ha dit...

Però tio, això és molt viejuno, això jo ni ho conec, d'on t'ho has tret? Si ni tant sols plantejaven el futur més enllà del 2000! 1999? Però si no existien ni els mòbils pràcticament, ni l'ADSL, ni la Wii, ni els kits d'esferificació...

Jordi Casanovas ha dit...

Això amic Xexu ho veia jo de petit. I sí, ja tenim una edat.

de secà ha dit...

Tot un clàssic, que no he tingut la sort de veure.El que semblava que no podiar arribar mai acaba arribar. Cal dir en favor dels guionistes que apunten l'any 1999, però no defineixen de quin calendari, esperem que no sigui de l'era cristiana.......Boira, pel que fa a Buck Rogeres (que ho has escrit bé), començava al segle XXV, t'hauràs d'esperar una mica per sortir de dubtes

Robertinhos ha dit...

tu espera. millor esperar això que a que els polítics compleixin les seves promeses

Anònim ha dit...

Sí bé, i els Terminators fa dies que haurien d'haver arrasat el planeta..