dimecres, 12 de desembre del 2007

Herba

Més o menys tots mengem amanida, tot va en funció del nivell de cabreta que portem dins. Fa temps que dic que si la natura hagués volgut que mengéssim herba ens hauria instal·lat quatre estómacs de sèrie com a les vaques… però el cas no és aquest, el cas és que avui al restaurant ens han portat l’amanida i un company s’ha decidit a amanir-la:

- Us hi agrada el vinagre? - ha preguntat abans de començar.

Els ingredients posats per ordre han estat oli, vinagre i sal. Jo ho hauria fet al revés sal, vinagre i oli.
I sí, l’ordre és important.
De la manera que ho ha fet el company la sal i el vinagre queden a dalt per què se n’hi posa menys quantitat (generalment) que d’oli. D'aquesta manera les primeres fulles són molt salades i avinagrades mentre que les de sota només tenen oli.
Fet al revés, s’hi posa primer la sal, el vinagre, en segon lloc, s’enduu una part de la sal cap a les primeres fulles de sota i finalment l’oli amb més quantitat ho acaba arrossegant i barrejant tot fins al cul del bol d’amanida. Així queda tot millor repartit.

7 comentaris:

Sergi ha dit...

Crec que hi ha una manera d'amanir que suposo que està establerta pels entesos, és a dir, un ordre per posar els diferents elements, però tampoc no sé quin és ni els motius. Ara que, també et diré una cosa, sense ànim d'ofendre, però heu provat de remenar els ingredients després d'amanir?

Anònim ha dit...

Si senyor Jordi, s'ha de fer tal i com tu dius. No us ha passat mai que us porten una amanida que l'enciam encara està escorrent-se i ple d'aigua? I si dius alguna cosa et tracten de maniàtic i torrecollons.

Déjà vie ha dit...

Osti em smebla q haure d fer un master per saber amanir. :P

Anònim ha dit...

saps? jo no m'hi poso res a l'amanida, com a molt un oli que em duen mons pares quan visiten uns amics que en fan...

quan he vist herba he pensat una altra cosa, on també és important l'ordre!

Jordi Casanovas ha dit...

Si senyor Xexu tens tota la rao, però no sempre és possible remenar i a més, si agafo el camí fàcil com omplo el blog?.

Això quan no porta vida pròpia, oi anònim?

Dèjà vie, un altre dia t'explicaré la meva teoria sobre les amanides i els restaurant. I això sí que mereix un master.

És important l'ordre i les quantitats benvolgut Esteve, gairebé com al Brasil Ordem e progresso.

Mireia ha dit...

No se si m'atreveixo a comentar veient que tots sou uns experts...però és que a mi el vinagre no m'agrada . Com amolt oli i sal. I si és a casa i hi poso més d'un ingredinet faig una vinegreta i ja no hi ha problema de que queda a sobre o a sota.
Jordi, demà penjaré el link amb el pessebre que m'has enviar al calendari d'advent; és molt millor que el que jo hi havia posat

kena ha dit...

cullera
mai m 'ho havia plantejat
vull dir que sempre he sentit parlar d'això, i he pensat que eren bajanades, però el teu raonament m'ha convençut!