La vaig veure per casualitat, abraçada a aquell desconegut, fent-li els petons que a mi ja no em feia. No va ser massa difícil saber qui era. Treballava al CAP, tot un metge. Vaig esperar a que sortís de la guàrdia. Era tard i fosc, una ganivetada precisa i una poma a la boca. L’endemà al diari deia: ...tenint en compte com s’ha trobat el cadàver, els mossos sospiten que s’ha de tractar d’un afer de la màfia gironina que ha deixat el seu típic senyal...
Rucs.
An apple a day keeps the doctor away.
Aquesta és la primera aportació que faig als Relats conjunts.
6 comentaris:
Punyeta! Sembla la sinopsi d'un capítol de "Ventdelpla" XDDDDD!
M'ha agradat molt!
Moltes gràcies per sumar-te a la colla!
Benvingut als RC!
mel, llimona, ceba i all... i els metges al carall!
jajajajajaja m'ha encantat! es una canya de relat. Molt molt bó. En tant poques linies has sapigut fer un relat coherent i molt sentit de l'humor. Evidentment en la ultima frase que he sentit mil cops pels profes d'angles he esclatat de riure.
jajajaja, boníssim el final. Genial el doble joc de la frase amb el relat. XDDD
Felicitats, i benvingut als relats!
Ei, torroellencs, que aquí teniu una que treballa al poble, que té un blog que té la mateixa plantilla que el vostre, que també participa a relats conjunts i que.... a veure com ho farem, per no sentir-nos clònics!!! El relat molt bo, ras i curt, contundent. Benvinguts!
jejeje, molt original!
Publica un comentari a l'entrada