dimarts, 2 d’octubre de 2007

THE SON OF MAN René Magritte 1964

La vaig veure per casualitat, abraçada a aquell desconegut, fent-li els petons que a mi ja no em feia. No va ser massa difícil saber qui era. Treballava al CAP, tot un metge. Vaig esperar a que sortís de la guàrdia. Era tard i fosc, una ganivetada precisa i una poma a la boca.

L’endemà al diari deia: ...tenint en compte com s’ha trobat el cadàver, els mossos sospiten que s’ha de tractar d’un afer de la màfia gironina que ha deixat el seu típic senyal...

Rucs.

An apple a day keeps the doctor away.


Aquesta és la primera aportació que faig als Relats conjunts.

6 comentaris:

barbollaire ha dit...

Punyeta! Sembla la sinopsi d'un capítol de "Ventdelpla" XDDDDD!

M'ha agradat molt!
Moltes gràcies per sumar-te a la colla!

Benvingut als RC!

eudald ha dit...

mel, llimona, ceba i all... i els metges al carall!

Déjà vie ha dit...

jajajajajaja m'ha encantat! es una canya de relat. Molt molt bó. En tant poques linies has sapigut fer un relat coherent i molt sentit de l'humor. Evidentment en la ultima frase que he sentit mil cops pels profes d'angles he esclatat de riure.

Pd40 ha dit...

jajajaja, boníssim el final. Genial el doble joc de la frase amb el relat. XDDD
Felicitats, i benvingut als relats!

zel ha dit...

Ei, torroellencs, que aquí teniu una que treballa al poble, que té un blog que té la mateixa plantilla que el vostre, que també participa a relats conjunts i que.... a veure com ho farem, per no sentir-nos clònics!!! El relat molt bo, ras i curt, contundent. Benvinguts!

Antoni ha dit...

jejeje, molt original!