Tenim un pis ple de caixes, de bosses, de paquets. Demà hi anirem a viure i el més calent no és ni a l'aigüera, no tenim caldera, bé de fet en tenim però els de Saunier Duval han de venir a posar-la en marxa i això no passarà fins dimarts si tot va bé i res no s'enfonsa.

Aquests últims dies han estat un desfici consumista. Que fàcil es gastar diners quan en tens o te'ls deixen. Ens hem gastat més pasta en els últims quinze dies que en tota la nostra vida. Suposo que anant a l'Ikea o a la botiga d'electrodomèstics ens sentiem una mica Richard Gere a Prety Woman (sí, ja ho sé, el Gere no hauria anat a l'Ikea). La qüestió és que hores d'ara ja hem triat taula i cadires del menjador, un moblet "mono"(un dia en farem una reflexió més acurada), la taula petita de la cuina, mobles per la sala d'estar, el matalàs i la nevera, el rentaplats i el forn. La cuina ja l'hem triada però els de Gas Natural encara no ens han trucat.

Falta la nostra habitació, després d'una llarga negociació tipus Estatut portem triades i descartades cinc opcions, la última, de consens, consisteix en no comprar llit. Serà un somier pelat i ja arreglarem l'habitació al nostre gust, això sí les tauletes de nit seran lacades vermelles.

Per cert ja hem sopat al pis, tres frankfurts, dos beicons amb formatge i una hamburguesa amb formatge.

Al proper capítol: quan et surten butllofes al montar els mobles de l'Ikea.