4 mesos

Sí, teniu raó, us hem abandonat una setmana sencera, i a més fa dies que no donem cap mena d’informació però és que no hi ha res de nou i el poc que hi ha no és prou interessant.

Hem estat visitant algun pis més, res que ens acabi de convèncer. Aquest dissabte per ser concrets tres, tots ells a La Bisbal, cap d’ells estava malament, però cap d’ells ens ha acabat d’agradar. Un d’ells fins i tot amb esquerdes i tenint en compte com està l’actualitat...

Tots tres pisos estaven habitats i anar a visitar un pis amb el propietari a dins fa com cosa. Sembla que no acabis d’atrevir-te a remenar les portes dels armaris o els mobles de la cuina, fa certa vergonya obrir portes que ves a saber que amaguen.
A un dels pisos vam descobrir a que es dedicaven els seus propietaris (que no hi eren). Eren una parella de ball de saló d’exhibició, amb les fotos i els premis per allà penjats. Només faltaven els comentaris de la Mari Pau.
A un altre una iaia ens va explicar la seva vida (va fer de planxadora a Alemanya) mentre es disculpava per gairebé tot i ens assegurava que ella les cases se les estimava molt. A l’últim una parella de sud-americans ens venien les virtuts de viure al Baix Empordà.

Fa uns quants dies vam anar a veure’n un de nou. La part inicial estava bé però a l’arribar a les habitacions el tema s’espatllava. El promotor havia posat tres habitacions en un pis on no hi cabien. Una llàstima.

Entrem en el quart mes de recerca i si fem recompte portem visitats més d’una quinzena de pisos i cases, onze immobiliàries, quatre particulars i un promotor. Hem fet una infinitat de trucades, prop de tres mil quilòmetres i hem fet augmentar els beneficis anuals d’Acesa i les petroleres.

Així estem.

Diccionari (part I)

Fa uns quants dies dèiem de parlar del llenguatge "immobiliari" i de les seves interpretacions, som-hi doncs (per la part II s'admeten suggeriments):

Acollidora: Enteneu petita o molt petita, més aviat minúscula.
Arres: Morterada inicial que has de deixar anar perquè qui té el pis es cregui que li compraràs i no se’l vengui a qualsevol altre que n’hi doni més que tu.
Pasta que t’has deixat i que et convenç de que el pis ja és teu. Inici del calvari particular que vol dir demanar la Hipoteca.
Banc: Hi ha tres entrades corresponents a aquest mot:
Lloc on aniràs a demanar la pasta que et cal per comprar el que mai havies previst.
Entitat que canviaràs ja que qualsevol altra t’oferirà més bones condicions que el teu banc habitual.
Copropietari de la teva vivenda durant 30 anys.
Comercial: Persona que t’ensenyarà tants pisos com vulguis veure i intentarà per tots els mitjans fer-te gastar més pasta de la que tenies prevista.
De particular a particular: Utopia, impossibilitat.
Despeses: Impost revolucionari que et cobraran per poder comprar-te un pis. Equival al 10% del valor del habitatge. De vegades un pel més.
Economia, Pàgines de: La secció que mai més no et saltaràs del diari per veure la evolució de l’Euríbor.
Euríbor: L’equivalent a Déu quan es diu allò de que apreta però no ofega. Numeret que t’acosta al suïcidi en funció del que pugi.
Finques: Lloc on treballa el/la comercial i que visitaràs entre 10 i 500 cops. Vegeu immobiliària.
Ganga: Ruïna. Problemes.
Hipoteca: Cadena perpetua. Condemna de trenta o trenta-cinc anys. Mal de cap. Llast que t’impedeix engegar a la merda el teu cap i la mare que el va parir.
Immobiliària: Empresa que fa que el què et vols comprar sigui entre un 15 i un 30% més car.
Lluminós: Sense vista.
Loft: Vegeu acollidora.
Masia: Car, molt car. Estigui com estigui.
Petita: No pertany al llenguatge immobiliari, però vol dir menys de 35 metres quadrats.
Rústica: Una de les paraules més típiques quan busques una casa. Pot voler dir dues coses:
Val una pasta immoral i val més que n’hi t’ho miris. Quan és així acostuma a anar acompanyada de "totalment restaurada!".
Són quatre murs acompanyats, amb sort, d’un sostre. No val una pasta immoral però el que hi has d’afegir si que ho és. Acostuma a anar acompanyat de "per restaurar" i fins i tot "d’ocasió"
Simulador: Sistema de tortura inventat pels bancs. Et dius que hauràs de pagar la resta de la teva vida. Quan vas al banc sempre és més.
Total: El preu de la vivenda + l’I.V.A + les despeses = 10 milions més del que havies previst.
Un sol ambient: Vegeu loft.
Variable: Motiu pel qual després de molts anys tornaràs a resar.
Web: Lloc no actualitzat i ple de trampes per captar-te. És útil si vols contactar amb la immobiliària, però no si hi busques vivenda.

Continuar, continuar i continuar...

I que s'ha de fer? Ves doncs, continuar. Avui hi hem tornat, torna a començar... vés a la immobiliària, vés a l'altra, vés al forn... tot és qüestió de paciència i constància. Avui n'hem tret dos contactes més que haurem de trucar dilluns.

La Cristina de la immobiliària m'ha convidat a un café i hem estat xerrant, és bo que hi hagi persones que t'escolten i que saben el que vols. Trobareu alguna cosa que us agradarà no patiu - m'ha dit. Serà qúestió de fer-li cas.

Hem descobert una ruta nova, alternativa a les caravanes estiuenques que es fan per aquells topants. A més la carretera és bonica, petits racons del Baix Empordà que tot just comencem a endevinar.

Per cert com podreu veure ens n'hem sortit de canviar-li (una miqueta) la cara al blog, li hem afegit quatre enllaços, dos d'ells amb logo... tot un èxit no? Gràcies Judit, no ho hem fet com vas dir-me però ha servit de llençadora.

Marcianitus

Insert Coin...

Avui ha estat un dia bonic. Ens hem despertat d'horeta i hem fet tot el que haviem de fer. Ha estat un matí intens, visites a bancs, un parell d'encàrrecs i després de dinar hem enfilat cap a Girona. El lloc era fàcil de trobar i hem arribat més d'hora del previst.

Sala de reunions, taula gran. A una banda ell a l'altra nosaltres dos i l'amic. Nervis controlats.
"Un café i un tallat gràcies. Vosaltres teniu ganes de comprar i jo de vendre... "

Hem parlat d'alguns punts que quedaven per aclarir i del preu.
"Nosaltres podem arribar fins aquí... Jo no ho decideixo, haig de fer una trucada". Passen tres minuts, potser quatre... mirada de complicitat i picada d'ullet. Ja torna i sembla que faci comèdia...

Doncs no companys, no hem passat la segona pantalla. No s'hi han avingut, almenys com volíem. Les condicions que ens han posat no podíem assumir-les i s'ha acabat... Game Over.

Dissabte tornem a començar, ara en sabem més, n'anem aprenent a base d'hòsties i encara que semblin dures ens fan avançar... Insert Coin.

Bon any nou! (vegeu la felicitació)

9 de febrer de 2005. Avui és l'any nou xinès, encetem l'any del gall. Catxondos com ells sols els xinesos no tenen un dia fix, lany passat, del mico, va ser el 22 de gener.

I com diem per aquí: any nou, vida nova.

La ignorància, la ignomínia, la falòrnia i la cohabitació

S'ha acabat el segon compte enrere, l'hora és arribada. Demà al matí anirem a veure un parell o tres de bancs a veure que diuen. Després de dinar i amb la calma (és un dir) enfilarem cap a Girona. Si aquell bon home s'hi avé ens haurem emmerdat fins a les orelles durant els propers 30 anys.

I els putus nervis a l'estómac... Ja ho dèia aquell: tot plegat és culpa de "La ignorància, la ignomínia, la falòrnia i la cohabitació"

I aquí sense saber com posar links al nostre blog... trist molt trist... i la Judit que ja ho ha fet.
Quina ràbia!

Nervis

Doncs, ja ens podeu veure dissabte amb la comercial de la immobiliària veient un possible futur. Tots dos i un bon amic. Jo histèric perdut i a dos o tres mil batecs per minut. No sé què va passar-me.

La veritat és que té molt bona pinta. És una aposta forta però ens hi hem decidit, les negociacions continuen i esperem tenir bones notícies molt aviat.

Hem pres una decisió important, definitivament deixem la casa on vivim a final de mes. qui ens ho havia de dir a la nostra edat i tornant a casa dels pares (temporalment no cal dir-ho) amb una finalitat clara i concreta: estalviar tant com es pugui.

La qüestió és que vam dir-li a la comercial que voliem parlar de diners (de fet va di-ho l'amic, jo vaig dedicar-me a tremolar) i per tant amb el "big boss" del negoci. Avui a primera hora del matí ens ha trucat (bon senyal?) i hem quedat. Si tot va com ens agradaria aviat entrarem a formar part d'aquella estadística tan bonica dels hipotecats.

Aquest matí amb la trucada m'he tornat a posar cardiac i ja no he estat capaç de fotre res de bo, no hi havia déu que es concentrés. Tenim ganes de que sigui l'agost, que tot ja hagi passat i que la nostra preocupació sigui com collons arribar a fi de mes.

Al vespre ens han trucat d'una altra immobiliària: - escolta que et truco de les finques, és que tinc una cosa que podria interesar-vos - Val més no descartar res, mai se sap, però de moment llargues: - no puc parlar, m'enganxes conduint, truca'm més tard...-

I ara la pregunta del milió, i l'esperit hippy on queda? Comprarem un poster del Che i el penjarem a la porta d'entrada, que quedi clar!

Demà i Teràpia Tom & Jerry

Demà a dos quarts de dotze anirem a estudiar la segona opció seriosa. Jo la veritat és que estic nerviós. Suposo que n'hauria d'haver après i anar amb més tranquilitat pel món però no hi puc fer res i com més ens hi apropem pitjor. Em cal una mica de desconnexió. Busco al Google i ho he trobat: no demano gran cosa.

Benvinguda Judit si sabéssim com fer-ho t'afegiríem als enllaços... Si algú ens ho explica...