Sí, teniu raó, us hem abandonat una setmana sencera, i a més fa dies que no donem cap mena d’informació però és que no hi ha res de nou i el poc que hi ha no és prou interessant.
Hem estat visitant algun pis més, res que ens acabi de convèncer. Aquest dissabte per ser concrets tres, tots ells a La Bisbal, cap d’ells estava malament, però cap d’ells ens ha acabat d’agradar. Un d’ells fins i tot amb esquerdes i tenint en compte com està l’actualitat...
Tots tres pisos estaven habitats i anar a visitar un pis amb el propietari a dins fa com cosa. Sembla que no acabis d’atrevir-te a remenar les portes dels armaris o els mobles de la cuina, fa certa vergonya obrir portes que ves a saber que amaguen.
A un dels pisos vam descobrir a que es dedicaven els seus propietaris (que no hi eren). Eren una parella de ball de saló d’exhibició, amb les fotos i els premis per allà penjats. Només faltaven els comentaris de la Mari Pau.
A un altre una iaia ens va explicar la seva vida (va fer de planxadora a Alemanya) mentre es disculpava per gairebé tot i ens assegurava que ella les cases se les estimava molt. A l’últim una parella de sud-americans ens venien les virtuts de viure al Baix Empordà.
Fa uns quants dies vam anar a veure’n un de nou. La part inicial estava bé però a l’arribar a les habitacions el tema s’espatllava. El promotor havia posat tres habitacions en un pis on no hi cabien. Una llàstima.
Entrem en el quart mes de recerca i si fem recompte portem visitats més d’una quinzena de pisos i cases, onze immobiliàries, quatre particulars i un promotor. Hem fet una infinitat de trucades, prop de tres mil quilòmetres i hem fet augmentar els beneficis anuals d’Acesa i les petroleres.
Així estem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada