Nervis

Doncs, ja ens podeu veure dissabte amb la comercial de la immobiliària veient un possible futur. Tots dos i un bon amic. Jo histèric perdut i a dos o tres mil batecs per minut. No sé què va passar-me.

La veritat és que té molt bona pinta. És una aposta forta però ens hi hem decidit, les negociacions continuen i esperem tenir bones notícies molt aviat.

Hem pres una decisió important, definitivament deixem la casa on vivim a final de mes. qui ens ho havia de dir a la nostra edat i tornant a casa dels pares (temporalment no cal dir-ho) amb una finalitat clara i concreta: estalviar tant com es pugui.

La qüestió és que vam dir-li a la comercial que voliem parlar de diners (de fet va di-ho l'amic, jo vaig dedicar-me a tremolar) i per tant amb el "big boss" del negoci. Avui a primera hora del matí ens ha trucat (bon senyal?) i hem quedat. Si tot va com ens agradaria aviat entrarem a formar part d'aquella estadística tan bonica dels hipotecats.

Aquest matí amb la trucada m'he tornat a posar cardiac i ja no he estat capaç de fotre res de bo, no hi havia déu que es concentrés. Tenim ganes de que sigui l'agost, que tot ja hagi passat i que la nostra preocupació sigui com collons arribar a fi de mes.

Al vespre ens han trucat d'una altra immobiliària: - escolta que et truco de les finques, és que tinc una cosa que podria interesar-vos - Val més no descartar res, mai se sap, però de moment llargues: - no puc parlar, m'enganxes conduint, truca'm més tard...-

I ara la pregunta del milió, i l'esperit hippy on queda? Comprarem un poster del Che i el penjarem a la porta d'entrada, que quedi clar!