Quan bec aigua creo estrelles al sostre. Les miro fins que en tinc prou. D'estrelles però sobretot d'aigua.

Hi ha una serp morta, per un moment pensó que podria reviure però no. Encara que no tingui ànima o potser, precisament, perquè en té.

El ritme se sent de lluny, massa. Què et fa pensar que el que no fas a Terrassa ho pots fer aquí.

Llàstima! El moment podria haver estat absolutament màgic.