Espigolo bocins d'aquesta tardor freda i els poso al cabàs de vímet. Els vermells ressalten.

Les mans glaçades i les cargolines fixades al mur. 

El pintor dina, diria que mandonguilles, assegut a una llauna de pintura blanca. De taula en fa una altra.

Ja no són romans, directament la inicial.