Surts de casa i baixes els tres graons que et duen al carrer, al costat hi ha una comisaria de policia. Als edificis de l'E 5th st entre la primera i la segona hi ha escales d'emergència on hi busco a l'Audrey Hepburn fent veure que toca la guitarra mentre canta el Moon river però no hi és. Tampoc hi és l'Hannibal Smith de l'Equipo A quan era jove escoltant-la. I no és per res, però a mi l'Audrey em diu un "Hi!" com el que li diu a ell i ja em puc morir.


A la cantonada amb la primera hi ha un local on fan pancakes d'anous amb bacon i les cambreres et van preguntant si vols més cafè (dolent). Travesses el carrer i aturat al semàfor hi ha un autobús escolar com els de les pel·lícules i mires la conductora esperant que sigui la Dorothy Harrys però no.

Baixant cap al Hudson et trobes al mig de little Italy i al 142 de Mulberry St, hi ha l'infern a la terra però ets dèbil i hi entres i et deixes endur per les llums i els colors i l'esperit, tot i que és l'octubre i encara falten més de dos mesos. I no ho pots evitar perquè tot és tan inmens i tan excessiu.

I tens un mal moment, un molt mal moment. 

I any rere any, quan arriben aquestes dates i obres la caixa on està tot guardat, te'l tornes a trobar i recordes el viatge a Nova York i et preguntes:

I AIXÒ TAN LLEIG, ON COLLONS HO PENJO!?