Va arribar a casa enfadada, dolguda i indignada. Plorava. L'advocada de la immobiliària havia estat sumament desagradable i prepotent i no calia.
Era una tia imbècil, no sabia per què no podia tenir una mica més d'empatia. A fi de comptes ella era una clienta i tenia dret a la informació que li requeria i la molt puta l'havia menystinguda. Perquè no tenia cap altra opció que si no...
Mentre l'abraçava va demanar-li perdó per plorar, ho sento - va dir - sóc una fleuma, però és que m'ha posat de molt mala llet i trec els nervis plorant. Com ho fas tu per desfogar-te?
Després de sopar va veure el capítol set de la setena temporada de Firefly al Mac i se'n va anar a dormir.
Ell va esperar fins a dos quarts de dues jugant al Candy Crush a l'ordinador, es va vestir i va sortir de casa. Al descampat de l'antiga fabrica va obrir l'arqueta tancada amb candau i en va treure el mono negre, les botes, el passamuntanyes i els guants de làtex. Anem a desfogar-nos - es va dir mentre agafava del fons de l'arqueta un fusell de llarga distància amb mira telescòpica.
1 comentari:
Semblava un relat realista, potser basat en fets reals. Però sens dubte el que demostra que en realitat és ficció és que tothom sap que Firefly només compta amb una temporada.
Publica un comentari a l'entrada