dimecres, 18 de febrer del 2009

Orió


… i per evitar que el caçador raptés a les set princeses, el rei va ordenar al toro que les protegís.

També hi ha qui diu que el caçador es va enamorar de Mèrope, el rei que no ho veia amb bon ulls va enviar-lo a una missió impossible. Ell, però, va tornar i el rei es va fer enrere...

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

L'Orió, sempre me'l miro, ara a l'hivern. Les set princeses que mai no havia conegut per aquest nom, són les meves preferides del cel. El toro en canvi gairebé no el conec. I fa dies que Saturn em rep, quan enfilo el carrer de casa, com si em guiés el camí.

Zincpiritione ha dit...

Tiu, tiu, tiu, que em sembla que hem fet alguna mena de connexió mental! Que el meu proper post havia d'anar precisament d'aixòs i titular-se aixins mateix.

Quina mena de cosa més rara!!! :o

Sergi ha dit...

Orió és de les poques, per no dir poquíssimes, constel·lacions que conec, i sempre reconec el seu cinturó en el cel.

neus ha dit...

Cada vespre-nit és allà, ran de muntanya, quan arribo a casa.

Joana ha dit...

Fa temps que tinc ganes de fer una foto d'estels, però no m'ensurto! i desde Barcelona és tan difícil.

això el rei a retractar-se, jeje

Mireia ha dit...

I jo que no en conec ni un d'estel i menys encara les històries que s'hi amaguen

Ballarinadeplom ha dit...

l'orió es la única constel·lació q trobo a la primera, per la mateixa raó q el XeXu...mai se m'ha donat b això d l'astrologia.