La boira és tan espessa que no deixa veure ni la vida, i la vida ara comença a ser ocre, vermella i marró.
De matinades fosques i tardes curtes i fresques.
De fulles voleiant i aigües fredes.
De llums carabasses i humitat, mitjons, màniga llarga i cobrellit.
De segar l’arròs i magranes obertes i vermelles. De tramuntana, pomes i ocells.
D’ombres llargues i llum suau.
De descans.
8 comentaris:
Siiiii!!! I jo ja tinc una manteta de cotó... i em moro de ganes d'anar-hi... però encara no he acabat la feina :-( i tardaré a acabar-la perquè cada 10 minuts m'aturo a actualitzar la meva llista de blogs.
És que és més divertit que passar textos escrits a ma en lletra horrible.
Bé doncs... que m'encanta la tardor!!!
Jo vaig néixer a la tardor (quasi l'hivern... però era tardor!) :-)
Bona nit!!
Jordi :-)
Jo estic "malalta de blog" ho admeto jajaja :-)
Però tu acabes de posar "POST" al meu blog enlloc de "PORT"... Estem fatal, eh?
Crec que la feina l'acabaré demà i me'n vaig a non non amb la meva manteta de cotó (que és blava, per cert)
Allà on tu dius boira, jo hi diria tardor. La descrius perfectament.
Per cert, d'això que diu l'Assumpta, a mi em van fer notar un cop que escrivia 'blog de pisos'. Qui està pitjor per aquí?
Jajajajaja Xexu!!... ai, va, prou, eh? Que demà no ens llevarem!! :-))
Apago :-))
No m'agrada gaire la tardor, però reconec que els colors són únics...
La fotografia, preciosa! :-)
Bona tardor!
i quina sort que després de l'estiu sempre (o quasi sempre) arribi la tardor!
M'agrada com la mires.
Eso, eso y de color naranja...quina sensació de boira tan bonica.Marxo al sofà ja.
Publica un comentari a l'entrada